A volta do Fenomeno!

presentació de Ronaldo pel Corinthians, avui mateix, seguit per 6.000 seguidors.

estudio estadio

Ara que he començat a parlar de futbol, un breu repàs al que ha estat el campionat brasiler 2008. Un campionat apassionant, on s'ha decidit tot a la última jornada, tant per dalt com per baix.

Després de unes quantes jornades, Sao Paulo, Gremio, Cruzeiro i Palmeiras es jugaven el campionat, el palmeiras de vanderlei luxemburgo, tot i fer una bona temporada ha acabat en quarta posició, una més que la temporada passada, tota una desilusió donat la gran inversió que havien fet aquesta temporada, començant per l'entrenador. Gremio i Sao Paulo s'han barallat pel campionat fins a la ultima jornada. El Sao Paulo havia començat malament i ha fet una segona volta espectacular i de fet no ha fallat en la ultima jornada i ha aconseguit el campionat, sent el tercer consecutiu i el sisè que aconsegueix.

Per la part de baix, dues novetats, la Portuguesa, quart equip de sao paulo, cau a segona juntament amb un gran de Rio, el Vasco da Gama, el que entrenava i va penjar les botes el gran Romário. Es confirma que portuguesa i corinthians no poden jugar junts en la mateixa divisió, quan un puja l'altre baixa.

Així doncs queden Sao Paulo, Gremio i Cruzeiro en plaçes de libertadores i el Palmeiras que haurá de jugar la fase previa de libertadores.

Com a máxims golejadors tenim a Keirrison del Coritiba amb 21, igual que Kleber Pereira del Santos i Washington del Fluminense. Hernanes, del sao paulo, que sonava pel Barça ha estat elegit el crac del torneig.

Invasió alvinegra

Fa 32 anys de la major movimentació d'aficionats a un club de futbol. el 5 de desembre del 1976 uns 70 mil seguidors del Corinthians van anar al Maracana de Rio de Janeiro a veure la semifinal del campionat brasiler contra el Fluminense. En total, el públic de l'estadi va ser de 146.000 espectadors, récord de públic en un partit del Corinthians.

Tot va començar quan el president del Fluminense, que llavors tenia l'anomenada "máquina tricolor" guanyadora dels campionats del 74 i 75, va enviar només 10 mil entrades cap a Sao Paulo, dient que serien suficients ja que els aficionats del Corinthians no anirien a Rio, encara que enviés la meitat de les entrades. Per rematar-ho, va disponibilitzar 70 mil entrades en total. Com a resposta l'afició es va movilitzar en massa cap a Rio, paralitzant la ciutat i ocupant la meitat de l'estadi.

El corinthians feia 21 anys que no guanyava res.

La semifinal va quedar 1-1 i el corinthians va guanyar per penals, passant a la final amb l'Internacional de Porto Alegre, que va perdre per 2-0.



Per cert el Corinthians es el club pel que ha firmat per un any el Ronaldo, el mateix que jugava pel Barça i Madrid, demà el presenten. Aviam.

Els graus

Una cosa que l'altra dia em va cridar l'atenció (bonica expressió) son els diferents graus per expressar un cert compromís amb la parella.

Repasso ràpidament:

En el grau de menor compromís hi ha el namorico, que sembla tret de Saragossa pero no. Un namorico es una relació que acaba de començar i en teoria de curta durada, o sigui un rollete.

Després ve el namoro, que es quan la relació ja porta un cert temps, més estable i més seria. en aquest cas seria el namorado o la namorada.

En el seguent graó hi tindriem el noivado, es a dir, casi a punt de casar-se o relació formal, conéixer la sogra i demés patxanga. Noivo i noiva.

I l'ultim grau seria després de formalitzar la relació, el temut matrimonio, amb el marido la mulher i els churumbeles per allà pululant.

Curiós el concepte de namorico i namoro.

El millor cul del món

Una brasilera de 20 anyets, Melanie Fronckowiak (nom típic brasiler?) de la bonica localitat de Pelotas (si ja sé), a Rio Grande do Sul ha guanyat l'honor de tenir el millor cul del món a més de 15 mil euros.


La senyoreta Melanie ja havia estat miss del seu estat al 2007 i elegida com el millor cul de brasil en les fases inicials del mateix concurs que ha acabat guanyant a la final.

Volia fer un post sobre l'economia, pero què collons, alegria!

Parabéns!

per cert, cul en brasiler es bumbum (en finolis), parlant clar es una bunda. De res.

Batalla campal

Seguimos informando...

Ahir encenc la tele i veig una batalla campal de collons, barricades, antidisturbis, bales de goma, bombes de fum... dic ostia alguna mani (de les poques que hi ha) que ha sortit de mare. Pozí. Arabé, els manifestants eren de la policia civil, demanant millors condicions salarials (què si no?) i els antidisturbis eren de la policia militar, apa fraticidi.

Els policies civils porten fent vaga des del dia 16 de setembre demanant més calers, cosa que el govern els hi diu aire que vol dir vent. Ahir varen fer una mani i volien arribar al palau dels bandeirantes, seu del govern de l'estat. Allá els hi esperaven els Policies Militars per impedir-los el pas. Començen les osties quan volen trencar el cordó de seguretat.

Total 24 ferits i una imatge lamentable.

Què collons foten els policies civils anant a manifestar-se amb pistoles, porres i cotxes? no sabien que l'àrea próxima del palau és prohibit manifestar-se?

El segrest del segle

Portem 89 hores del segrest més llarg de l'estat de Sao Paulo. Dit així sembla un qüestió d'estat.
La realitat es que un nano de 22 anys ha segrestat a dues noies de 15. el motiu es que la noia el volia deixar i ell no ho volia, amb lo que el dia 13 va anar a casa d'ella i va segrestar a la noia, una amiga i dos més a punta de pistola.

El mateix dia va deixar anar els altres dos nanos. El dia següent va deixar anar a la amiga de la exnòvia i així es va quedar. Llavors varen arribar a un pacte amb el segrestador, si la amiga tornava, ell s'entregaria. Així que la policia va tornar a enviar a la noia (menor recordem-ho) a l'apartament i no en va sortir més. La familia de la noia ho sap per la televisió. Cagada com un temple. Tornem com a l'inici. Al pare de la noia li dona un atac d'hipertensió, que encara em sembla poc.

Pel que he sentit portaven sortint 3 anys, amb la qual cosa el paio estava sortint amb una nena de 12 anys, que ara el deixa i el tio agafa dues pistoles i la tanca a casa seva "per conversar amb ella".

Moltes coses que no entenc, com pot sortir la policia dient que l'amiga pot sortir quan vulgui i no es considera hostatge? perquè coi no invadeixen el puto apartament? no poden arribar en un acord amb un paio de 22 anys en quatre dies? com poden tornar a enviar a l'amiga sense que l'acompanyi ningú? com pot un tio sortir amb una noia de 12? segons sembla l'unic que impedeix rendir-se al paio es que no té prous collons, llavors tant costa acabar amb aquesta tragicomèdia?

país de mongols

Actualitzo: el segrest ha acabat de la pitjor manera, el paio ha disparat a la seva exnovia al cap i a l'abdomen, i a la boca a l'altre. La poli ha entrat i l'ha arrestat. l'exnovia está en coma irreversible.
La poli diu que qui saben portar aquestes coses son ells i la resta no en té ni puta idea i que podien haver disparat al paio pero com que no tenia antecedents i es tractava d'una crisi amorosa no ho varen fer.

Més coses, la poli va entrar amb el pretext que havien sentit un tret, segons una cadena de televisió i les imatges que va emetre, fet que concordava amb la versió de la poli. Després es comprova que no era un tret sino un soroll que van confondre amb un tret. Si fos així sembla que l'entrada al pis de la poli hauria espantat al notes i disparant així a les dues noies.

Per cert, al final la noia que estava en coma ha mort. L'amiga s'ha recuperat.

país de mongols

que bonito nombre tienes

Ai aquests noms brasilenys... lletjos a matar, ara sí variats els que vulguis (quan no inventats)

Aquí van uns quants per si teniu un bambino i no us decidiu

• Aldo
• Lourival
• Laurindo
• Getúlio
• William
• Rogério
• Reginaldo
• Valmir
• Cleiton
• Lindomar
• Odair
• Emerson
• Edoir
• Edson
• Amauri
• Ailson
• Eliel
• Edvaldo (i edevaldo, erivaldo i molts altres que acaben amb -aldo)
• Claudemir
• Glauco
• Fabiano
• Wilson (i Vilson)
• Deoclécio
• Gilmar
• Gilson
• Aredio
• Vilmar
• Romulo
• Randolfo
• Walber
• Themístocles
• Walter ( i Valter)
• Valdir, nadir i Jadir
• Gilvan
• Américo
• Kleber
• Anadir
• Robson
• Deonésio
• Zigomar
• Sydonio
• Nelson
• Eliomar
• Adroaldo
• Arécio
• Autamiro
• Darlon
• Eder
• Wellington ( i washington)
• Wagner
• Moacir
• Aguinaldo

Aviam si un dia en recullo uns quants de dones.

portunyol

Això no ho hauria de fer, pero no em puc aguantar.

Context: parlant amb un agent aduaner en una fira quedem per a que m'envii un mail de presentació ja que he d'importar una caixa. Vale, te l'envio en espanyol- em diu tot content. De puta mare així ja el reenvio als jefazos... - sóc un ilús, va i m'arriba el següent:

Buenas Tarde Sr Enric

Salud Suceso y Prosperidad

Presado Enric

Estimo que encuentres bien.

Tuvimos el prazer de hablar con su persona cuando en la feira hecho en San Pablo Brazil, en Anhembi en su stand.

Aprovecho y gustariamos de apresentar nuestra compania.

Operamos com los Fletes Maritimos desde o para Espanha para o Brasil, en Contenedores o carga suelta.

Estamos abierto para receber vossas consultas sobre fletes marítimos.

Gustaría de informa datos de nuestro agente en la España para el futuro contacto con su fabrica en la España para cualquier duda cuanto al embarques consolidaciones de los contenedores o embarques de carga suelta

Trabajamos también con el despacho aduanal donde podremos ofrerecer ayuda con llegadas de amuestras.

Tenemos Messenger y Skype para su contato on line.

Cualquier duda estamos a sus ordenes

Toca't els ous, "despacho aduanal"

Total per refer el mail de dalt a baix ja m'el podria enviar en portugués.

Ouro Preto

Em quedava pendent parlar el viatge a Ouro Preto, Minas Gerais. Com que per consultar la wiki i el google fins el més idiota ho pot fer, passo de posar dades. Busqueu-les xatos.
El meu parè del viatge: si aneu amb colegues i voleu una mica de festa NO aneu a Ouro Preto, almenys que sigui carnaval o el festival de les bragas en la mano. Ni Perry Mason a la una de la nit. I a sobre quinze esglésies per metre quadrat. Maco si molt. Els ha servit d'algo? no.

Exaltasamba!

Return

Senhores e senhoras...

Fa un mes que torno a estar per Brasil, ara amb més responsabilitat i més feina que abans, pel que el ritme de posteig es bastant menor. De moment tinc pendent parlar de Ouro Preto i Buenos Aires, els dos viatges que he fet des de que he tornat. De moment, aquest finde torno a Rio, ja que a Sao Paulo fot una fred de por (ara 15 graus ho trobo una nevera) i anem a Rio que de 25 graus no baixa.

Com que será un finde destroyer, per que us feu una idea del nivell destroyer, un botó, o una bunda millor dit...



no es reguetón, es funk carioca i les festes son lo maximmmm

saúde

Tornada

Fa temps, molt de temps que ni postejo res, la raó era ben senzilla, acabava el meu contracte i tornava cap a Barcelona i amb les succesives despedides i l'acumulació de feina no he pogut actualitzar. Per sort i per coses que pasen tornaré próximament a Brasil, així que el temut post de despedida no hi será i en un mes tornaré a postejar cosetes "só no Brasil"

així que demano disculpes per la llarga interrupció i fins aviat des de l'altre banda de la bassa!

Notición freak del dia

Malauradament amb la desaparició del protagonista, però la notícia es de les més surrealistes que he vist mai.

Un capellà brasileny per a recaptar fons per a la seva nova acció d'ajut als necessitats de la seva comunitat decideix batre un récord volant enganxat amb mil globus durant 20 hores. Tela, però es que l'home només anava amb un vestit térmic, dos móbils i un gps que no sabia utilitzar, no havia completat un curs de paracaigudisme i no va saber interpretar les condicions climàtiques adverses que el van acabar portant cap a l'oceà. S'han localitzat uns globus a 40 km de la costa i segueix la recerca. La pregunta immediata que em faig es com coi pensava baixar.

Definitivament si volia ascendir als cels, ho ha aconseguit. N'hi ha alguns que n'haurien de prendre exemple...

El megacamp de petroli

Avui la premsa espanyola es fa ressó d'una notícia d'ahir -papá papá cuándo comeremos pan de hoy? mañana hijo, mañana- pues igual.

La notícia es que Petrobras, Repsol i British Gas tenen conjuntament un camp de petroli davant de les costes de Rio de Janeiro i São Paulo (l'anomenat carioca o BM-S-9) que podria tenir unes cinc vegades el petroli de la reserva del camp de Tupi (situat a prop del primer) amb la qual cosa seria el tercer jaciment més gran del món i el descobriment major en els últims 20 anys, amb unes reserves total de 33 mil milions de barrils, segons va dir ahir el president de la ANP (Agencia Nacional del Petroli).

Aquesta notícia ha disparat les accions de les tres empreses, en el cas de repsol les seves accions varen pujar un 17% més o menys de cop i tot semblava felicitat davant del nou récord del preu del cru, però desgraciadament avui el mateix paio ha dit que ell no va anunciar res, que simplement es va dedicar a divulgar un article de la revista nordamericana World Oil del febrer, davant de les pressions de la CVM (Comissió de Valors Mobiliaris) i de membres del govern incluint Lula.

Davant tot això la Petrobras només diu que encara están estudiant la zona i no tenen cap resultat definitiu fins d'aquí a tres mesos, amb la qual cosa tot sembla fum.

Tot i que ell va dir que les informacions eren oficioses i que no hi ha res confirmat, no apareix per enlloc l'esmentada revista i sembla que la informació la dóna ell de primera mà, així que aquí hi ha algú que hi ha guanyat molts calés i que aquesta nit dormirà molt tranquil...

seguiremos informando...

Miss Brasil

Diumenge passat mentre jo estava a la platja de Guarujá aprofitant el finalzinho de l'estiu es va celebrar el concurs de Miss Brasil, que tampoc es que sigui un event mundial pero bé, em va picar la curiositat per veure la guanyadora i les concursants i comparar-ho amb miss espanya, on sempre hi ha cada enchufe que fa por.

Després de veure les candidates, home, bastant millor que a Espanya. Sempre hi ha les que penses que en el seu estat n'hi hauran de millors, peró bé, les millors com sempre ja estan fitxades.

Jo tenia com a preferida la de Paraná (tremenda) o la de Rio de Janeiro, la finalment guanyadora, la de Rio Grande do Sul no li veig el què. Jo li fotia 25 tacos i en té 22 i té pinta de estar molt cremada. I pinta de zorrona del Love Story. Un dia explicaré què és el LS, pero avui ho deixo aquí.

I ojo que la pava es cosmetóloga, en una entrevista a la Folha afirma haver-se retocat els pits i el nas (la que més s'havia operat de tot el concurs) i haver llegit el Petit Príncep per a la gala final. Esfereïdor. Si algú ha de fer oposicions que no s'oblidi de llegir el Petit Príncep!

Joder es que veig 22 anys i dues operacions estètiques i flipo. Encara que vés a saber en altres països...

Alerta de dengue

Per als que vinguin o hagin de viatjar a la zona de Rio i Brasil en general. Des del gener passat ja hi ha hagut 50 defuncions a la ciutat de Rio i 82 en tot l'estat. De moment s'han declarat més de 75.000 casos de dengue, més que en tot l'any passat. A l'interior de l'estat de São Paulo també han augmentat els casos. A Paraíba i Pernambuco s'han declarat dues morts, les primeres del 2008.

El dengue es una malaltia transmesa per un mosquit, per a la qual no hi ha vacunes. el mosquit prolifera en ambients humits i amb aigua neta estancada, on hi posa els ous. Així que ojito i a comprar repelent si heu d'anar per aquestes zones!

Lo millor per evitar el contagi apart del repelent son els pantalons llargs, mitjons i sabates tancades.

Una mica d'humor...

Que avui vaig cap a Buenos Aires i no sé si tornaré a entrar...

Manel Fontdevila, un crack
http://blogs.publico.es/manel/

Canal Parlament

No sé ni com he anat a parar a la web de Transparência Brasil, una organització dedicada a estudiar la corrupció en aquest país del pal Transparency International. L'estudi més recent es sobre el cost del Parlament sobre els ciutadans brasilers i els resultats posa els péls de punta.

Comparat amb 11 països, el brasiler es el que més paga als representants del senat i de la cambra de diputats. Amb un pressupost de 6 mil milions de reals per al 2007, el Congrés gasta 11 mil reals per minut, només superat pels EUA i sent quasi el triple de l'Assamblea Nacional Francesa. El mandat de cada un dels 513 diputats federal costa 6,6 milions anuals de reals. Al Senat les coses son encara pitjor, el mandat de cada un dels seus 81 integrants costa cinc cops més, 33,1 milions de reals l'any. La mitja europea-canadenca de cost per diputat es de 2,4 milions de reals anual mentre que a Brasil son 10 milions i a Espanya 850.000 reals.

Un altre punt destacat es que tenint en compte el nombre de integrants a les cambres europees, perque el Brasil sigués comparable amb el mateix pressupost hi hauria d'haver 2.556 integrants. I a més abans de que els parlamentaris brasilers s'apujessin els sous un 28%, ja gastaven més de cent mil reals al mes. Set estats tenen un pressupost per als diputats de més de 3 milions de reals i l'estat brasiler més barat, Tocantins, el cost per diputat (poc més de 2 milions de reals) es superior al dels parlaments d'Espanya i Portugal.

Més fets remarcables, segons el projecte "excelencias" de la mateixa organització, 165 diputats federals ( de 513 totals) i 30 senadors (de 81) estan responent davant de la justícia en segona instancia o en tribunals superiors (i ja condemnats en primera instancia) per crims contra l'administració publica o procés electoral.

Informe complet aquí

Un petit consell

Davant de la pregunta universal de "què cony poso a la maleta", el que vingui a Brasil ha de tenir clar una cosa. On va.

Si va al nordest (Bahía i cap amunt) segurament amb roba d'estiu, lleugereta i de tons clars i xancles pasa. En cas que vagi al sudest o sud, la cosa es una loteria. Per exemple ahir a São Paulo, tot el dia plovent i máxima de 20 graus, avui despejat, sol i máxima de 30. En el cas de Rio, acostuma a estar uns 5 graus de máxima per sobre de São Paulo i es molt més humit.

No us en fieu gaire de les previsions, sobretot si aneu cap al sudest. en tot cas, un paraigua o impermeable no farà cap mal.

Ah i en cas que vingueu a partir de març o abril, cap al sudest cuidado que podeu enganxar fred i un jersei o jaqueta vindrà bé. Oblideu-vos de la história de que a Brasil no fa mai fred. I un ou. Rarament baixarà de 5 graus a São Paulo (encara que l'any passat ho va fer) i com més cap al sud pitjor (l'any passat va glaçar cap a Porto Alegre).

apa salut!

Just in case

Si per aquelles coses de la vida heu de venir a Brasil en dates tan problemátiques com aquestes, heus aquí lo que necessiteu (ojo, això es que he anat veient en notícies i tal, el consulat espanyol i el brasiler no es posen d'acord amb la documentació necessària, per tant no està de més trucar al consulat brasiler abans de res.

1. passaport amb 6 mesos de validesa
2. bitllet de tornada
3. comprovant de reserva d'allotjament (o carta d'invitació)
4. uns 60 euros per dia d'estada al Brasil, no sé si en metalic o no, millor portar un extracte bancari amb el fons disponible de les targetes de crédit i algo en metalic.
5. certificat sanitari internacional: conveni espanya-brasil formulari EB-2
6. document a emplenar que et donen a l'avió per si hi ha res a declarar a l'aduana.

La crisis diplomática

Fa dies (una setmana aprox.) que per aquí baix tothom está bastant esverat. Com suposo que alguns sabreu hi ha hagut tensions diplomátiques entre Brasil i Espanya per uns brasilers assistents a un congrés a Lisboa que havien estat retinguts i deportats a Barajas. Tot aixó sumat a uns suposats (per ara) maltractaments per part de la policia espanyola.

Tant bon punt vaig saber de la notícia vaig córrer al portal de notícies més important (i sensacionalista) de Brasil, el del la Globo. Allá estava la notícia i també a la Folha de São Paulo. Em vaig quedar de pedra al llegir els comentaris dels lectors. Si una cosa no pots tocar a un brasiler es la patria pel que es veu. Poc a poc van anar sortint més casos puntual i s'ha acabat fent una bola que donava la impressió que no entrava ni un brasiler i Barajas era pitjor que la comissaria de Laietana.

Poc a poc van anar sortint dades, amagades sota les notícies més sensacionalistes i a mig explicar. si algú té temps que es passi pel portal de la Globo o de la Folha i busqui per "brasileiros barrados" o "brasileiros deportados" + espanha. n'hi ha unes quantes.

En resumides comptes, lo que passa es que els paisos firmant de l'acord de Schengen van endurir les normes d'entrada als ciudadans estrangers que entressin, i Espanya com a membre també.

Com a resultat un nombre creixent d'immigrants (entre ells brasilers) han estat deportats per no complir amb tota la documentació exigida (disponible per internet)

Un bon dia dos estudiants que anaven a atendre un congrés a Lisboa son parats i deportats per no complir amb la paperassa i aquí els medis hi paren més atenció (fa gràcia que hi anaven 30 pero la notícia es centra amb els 2 estudiants, de classe alta imagino). A partir d'aqui apareixen suposats mals tractes als brasilers per part de la policia i es descobreix que les deportacions venen succeint des de fa temps (que es va endurir la llei) oh my god.

En tots els casos hi ha el mateix motiu, falta de documentació per part espanyola i convicció de estar tot en ordre per part brasilera, lo que es converteix en racisme, discriminació i tracte inhumà.

Escalfats per la opinió pública, el ministeri d'assumptes exteriors brasiler anuncia que aplicarà la llei de la reciprocitat als turistes espanyols (només els espanyols) i espera una resolució de la crisis davant la qual Moratinos desmenteix i anuncia una "treva" en l'aplicació de la llei a Espanya fins que es reuneixi el nou executiu a l'abril.

A tot aixó Lula, el gran Lula, diu que després de tants anys de relació no pot ser que es prohibeixi als brasilers entrar a Espanya. Ole. Primer es que tots han de complir mb la llei i segona que no només es centen en el brasilers, sino tots els extracomunitaris. Amb tot, la xifra de 600 detinguts en lo que va d'any es superior als 200 per mes del 2006, pero representa el 1,5% dels 60.000 brasilers que entren per mes a Espanya. Que cadascú opini.

Una cosa es que la llei s'hagi endurit i molta gent no s'empani, i l'altre son els mal tractes que segons diuen es dispensen a Barajas, del tot condemnables i on Brasil pot reclamar amb tot el dret del món per vetllar pel compliment dels drets humans arreu del món i el cert es que cal investigar-ho. Notícia a Público.

Però pel que sembla prefereixen barrejar churras con merinas i com a resultat deporten espanyols sense motiu, ja que no hi ha cap lloc on el viatger sápiga que cony ha de portar per entrar a Brasil. de moment si algú ha de venir que s'apliqui la mateixa llei de Schenguen vigent a Espanya.

Per cert, molta rabia amb aquestes noticies totalment sensacionalistes i fora de to. son ridícules.

buf quina parrafada!

I jo dintre de poc he de sortir del país per coses del visat de turista! XD

Guarujá

Després de carnaval tot ha estat bastant paradet, menys la feina clar. I des de que vaig tornar que no havia disfrutat de la platja i en tenia unes ganes enormes, primer a Rio pluja, després un dia a Guraujá i pluja i per fi aquest finde vaig tornar a Guarujá amb uns colegues i per fi em vaig poder cremar de valent.

Guarujá es un popular destí per pasar el finde, es de les millors platjes que es poden trobar a prop de São Paulo (a uns 100 km) i está al costat de Santos, que també té platja pero amb el moviment del port i al tenir la ciutat al costat es com anar a la platja de la Barceloneta.

El primer cop que vaig anar a guarujá hi vam anar en bus, una hora i mitja i va ser una mica épic. A l'anada un nano va potar uns cinc litres de un líquid rosa enmig del pasadís, vam anar a la platja en bus públic, d'aquells atrotinats que només li faltaven les gallines i a sobre va ploure un ruixat al cap de dues hores que vam tornar a São Paulo amb la cua entre cames i xops.

Aquest cop va ser tot diferent, vam anar-hi en cotxe, vam passar el finde allá i va fer bon temps.
Les platjes principals son enseada i pitangueiras, de sorra fina i aigua clara i de bona extensió. Vam trobar un hotelet per 40 reals la nit amb esmorzar a dos illes de la platja i vam dinar un dia a la churrascaria de Santos (a cinc minuts en balsa) i l'endemà a un restaurant de peix de alto nivel on vam disfrutar com enanos. Quan vam tornar cap a São Paulo el diumenge semblava que haguéssim estat una setmana allá.

Fotos coming.

Real

Una de les coses que avui he sabut es que la moneda oficial del Brasil, el Real, existeix només des del 1994. I des del 1942 la moneda ha canviat 8 vegades. Des de la colonització al segle XVI fins al 1942 la moneda era el réis, llavors la cosa es va posar xunga per la inflació i la cosa va ser un no parar:

1942 - Cruzeiro
1967 - Cruzeiro Novo
1970 - Cruzeiro
1986 - Cruzado
1989 - Cruzado Novo
1990 - Cruzeiro
1993 - Cruzeiro Real
1994- Real

Entre el 1980 i el 1982, la inflació se situa sobre el 100% anual, en els tres anys següents sobre el 200%, a finals de la década supera el 1.700% i al 1993 arriba a la burrada de 2.708,39%. Deu ni do canviar tantes vegades de moneda en 50 anys no?

Només l'últim pla, el Real, aconsegueix frenar la inflació, encara que al cost de mantenir uns tipus d'interés molt alts que frenen el creixement. Per cert que l'inventor va ser Fernando Henrique Cardoso quan era ministre d'Hisenda sota el govern de Itamar Franco i que després va ser elegit president, d'aquí part de la fama, l'altra li ve per procés de privatitzacions.

Carnaval 08

Un altre any a Rio pel Carnaval, només amb dues variacions. Una que no teniem entrades pel Sambódromo i dues que feia un temps de merda. Resultat, anant de bloco en bloco i tot el dia vagant pels carrers. Malament? no precisament.

Anem en serio, el sambódromo es visita obligada si :

1. estas en un palco VIP (camarotes) amb gent maca, el teu dj i un munt d'alcohol per "encher a cara"
2. estas desfilant amb una disfressa que flipes per l'avinguda en una escola de samba.

si algú es planteja anar a Rio per veure la desfilada com el que va a veure un partit de futbol oblideu-ho. Impresiona si, maco, si, ara bé des de les 8 de la tarda fins a les 3 o 4 de la matinada dret o casi sempre dret, amb uns venedors en plan Wally i uns preus alts per un tros de pa amb salsitxa, sumat a escoltar la mateixa puta cançó de l'escola durant la seva desfilada (que pot durar més d'una hora) pot provocar que l'estranger es torni carioca del tot o que neixi en el seu interior una fobia a la samba de duració incerta.

Si a sobre com aquest any plou i has de comprar un impermeable en plan bossa de basura i quedarte sota la pluja tot aquest temps segurament et plantegis un parell de coses.

Recomano la opció pillarse un camarote (n'hi ha per individuals -encara que la majoria son per a empreses- com el Brahma o el Nova Schin, marques de birra per cert) o bé pillar una disfressa i integrar-se dins de les "ales" o seccions per a gringos, si alguna vegada heu vist la retransmissió per la tele (de puta mare de no ser pels efectes especials ronyosos que hi afegeixen) veureu que cap al final hi ha una secció que es mou de manera desordenada i en total anarquia, doncs es aqui que hi heu d'anar. per 500 o 600 reals tindreu una experiència inoblidable i una disfressa de puta mare per quan torneu que no trobareu enlloc més per un preu més baix.

Respecte a l'estancia a Rio, bé si hagués fet sol estaria molt millor perquè estávem al costat de Copacabana, però ja ens vam espavilar a omplir les tardes, tot i que encara no hi veig gaire el sentit als blocos. Un bloco es principalment un camió carregat de bafles on a sobre hi va la banda tocant cançons i la gent els segueix per un recorregut o es queden al voltant. El camió no es tan béstia com a Salvador (on en diuen trios elétricos) i la gent fa botellón mentre balla riu i intenta dormir en calent. Res que no tinguem a casa en una festa major vaja.

Això si anar a una rave a Ipanema segueix sent un subidón.

Recull de premsa

Algunes notícies que destaco:

• 100 anys d'immigració japonesa al Brasil, recorregut pel barri japonès de Liberdade
• El trofeu de millor jugador del món 2007 otorgat a Kaká està exposat a la seu de la església Renascer, on pertany el jugador i on va donar el guardó. Aquesta església es va fer famosa quan els seus dos fundadors van entrar als EUA amb més diners dels permesos (56 mil dólars) i van ser empresonats per tràfic de diners i conspiració. Com a curiositat tenen canal de tele propi i un portal bastant curiós.
• La ministra de turisme Marta Suplicy es desfoga a la fira de turisme de Madrid : "almenys a Brasil no hi ha terrorisme" i va afirmar que encara que els europeus s'afanyin a fer monuments, les riqueses naturals del Brasil no les tindrán mai. Jo al ritme que es carreguen les platjes i l'amazones, no ho hagués dit mai.
• Brasil prepara una gran compra d'armament a França. Vés a saber per a què, com si no hi haguessin llocs més urgents on gastar els diners...
• L'élit brasilera confia més en els medis de comunicació (64%) que en el govern (22%) i a mi que no m'estranya.
• El president del senat, el sr. Alves (de nom Garibaldi) vol que s'investiguin les despeses amb les targetes de crèdit corporatives del govern per veure si hi han hagut excessos per part de ministres. L'endemà ja en surt una amb un gasto de 3.000 reals per Nadal i unes despeses totals de 171.000 reals. Veurem si la foten al carrer o no. Aposto pel no.
• Lula la caga dient que el deforestament de l'amazones no era per tant i després surten les dades que durant l'ultim trimestre del 2007 el deforestament va augmentar en 7.000 km². Lula caparrut com ell sol ha manat sobrevolar la zona i fer un altre recompte.

I fins aquí l'edició d'avui. Gràcies per la seva atenció i fins a un altre.

discagem incorreta

Tot parlant amb un colega per quedar per Rio aquest finde li dic que ja el trucaré i quedarem per allà. desprès de tancar la finestreta me'n he adonat que l'he cagat. No hi ha una cosa que em molesti més que trucar fora de São Paulo. Us explico.

Cada estat té el seu propi prefix telefònic, fins aqui ok, ara bé per trucar dins de l'estat mateix no cal posar el prefix, excepte segons quines zones que per trucar a 200 km dins del mateix estat es com si fos de llarga distància, bè en tot cas son casos puntuals. Tornant a l'anterior, si truco a un altre telèfon de sp seria 9999 9999 i punt, si truco a Rio pues amb el 21 al davant 21 9999 9999, la cosa es lia quan surts de sao paulo i has de trucar a un mobil de sao paulo el propietari del qual pot estar al mateix estat que tu (o sigui quan anem de viatge junts) llavors encara que estiguis amb la red móbil d'un altre estat o operador, has de marcar 0 11 i el telèfon. si truques a un telefon del mateix estat pero el teu teléfon no ho és has de posar els prefixos. i això vol dir que per trucar a un telèfon que tens guardat al móbil l'has de modificar quan surts de l'estat, perque si poses els prefixos sempre dins de l'estat no funciona i els has de treure.

i per si no fos prou lio perque no et clavin amb la trucada has de posar el codi de la operadora que tens, aixi si truco des d'un teléfon del mato grosso he de saber el codi de la operadora del telèfon del mato grosso que faig servir. per exemple per trucar a rio seria 0 41 21 9999 9999. en les trucades internacionals la cosa s'allarga, 00 41 34 999 99 99.

práctic no? jo penso igual

Fredor

Un cop a Brasil esperava igual que abans trobar-me amb novetats, però es clar, vivint i treballant allà mateix tampoc podia demanar gaire, a més hi anava amb la intenció de canviar i començar de nou, aprendre dels errors i portar la vida amb una mica més de cap. Com si fos una segona oportunitat.

De fet si hagués d'anar a Brasil de nou sense coneixer res i amb tot per començar potser m'ho pensaria dues vegades. Bé potser només es que em faria mandra.

Tot i això hi tornava tranquil perquè la major part de les coses ja les tenia i no m'en havia de preocupar encara que tenia una preocupació més gran, els que ja han tornat definitivament. Un cop aquí i veus que els principals colegues ja no hi són no puc evitar sentir-me desplaçat, algo així com la primera vegada que vaig arribar i tenia que començar a fer mans i mánigues per conectar amb tothom i tenia el sentiment que tenia la família lluny, doncs ara igual.

Fredor es la sensació que vaig tenir al baixar de l'avió i veure el dia lleig i plujós, la sensació que vaig tenir a l'entrar de nou al meu apartament i la sensació que continuo tenint abans de Carnaval. Potser aquest cap de setmana tot canvia...

hola i adéu

La sensació de tornada al passat (aka back to home) era més intensa que mai, fins al punt de deixar de ser estimulant o agradable i convertir-se en pesada. Potser un dia es podria discutir sobre els efectes del back to home i fins a quin punt o perquè deixa de ser agradable i resulta molesta. Es curiós, tornes a casa desitjant tornar a tastar la cuina de la mama, el pernilet, el fuet, la secallona, les botifarres i embotits ibérics en general, anar a voltar una mica i redescobrir la meravellosa visió de l'Empordà, tornar a veure els amics i familiars, tornar a entrar a casa teva, etc. i notes que falta algo, esperes que a l'arribar a casa després d'un any tot sigui diferent, canviat, per millor o pitjor, però que diguis coi si que es nota que fa un any! i veus que no i tothom segueix allà mateix i els problemes de fa un any encara malviuen.

Bé mentiria si digués que no hi ha hagut canvis ni bones notícies i també mentiria si digués que no tenia ganes de tornar a casa, però la sensació que vaig tenir quan per primer cop m'embarcava rumb a Brasil era de que per primer cop en molts anys (des de la universitat) passava pàgina i el tornar a casa semblava com si hagués tornat a la pàgina anterior a donar una ullada i estava com perdut, sobretot els primers dies.

I sense adonar-me'n vaig canviar de xip i tornava a fer la vida anterior. Estava tan absort en aquell oasi que no vaig trobar estrany deixar de veure mosses imponents pel carrer, deixar de beure com un cosaco, sortir de festa com si l'endemà s'acabés el món ni tampoc el anar pertot arreu amb taxi, sopar cada dia fora o veure casos de frau i corrupció cada dia a la tele. Simplement amb un parell de dies portava la mateixa vida que fa dos anys, com si estigués de vacances del cole sense fotre res en tot el dia, només que una mica més als núvols de l'habitual.

Potser com que sabia que tornaria en poc temps no me'n preocupava ni pensava en els que estaven a Brasil. Potser sóc més de casa que un cul de Jaumet. Potser es que me la pixa tot.

Tanmateix els dies passaven i en un obrir i tancar d'ulls estava a la recta final amb totes les festes passades, ja preparant-ho tot per tornar i amb certa recança a fer-ho ja que a la fi i el cap, no deixa de ser casa meva.

Il Ritorno della dolce vita

Vet aqui que la beca es va acabar i servidor va tornar cap a casa amb una estranya sensació, ni me n'acabava d'anar del tot ni tornava definitivament a casa. Tenia mitja maleta a Sao Paulo i la resta venia amb mi així que no me'n vaig anar trist de deixar el Brasil ni del tot content de tornar a casa, sabia que tard o d'hora hauria de tornar a Brasil encara que estigués de conya a casa sense fotre pal a l'aigua o tingués moltes ganes de tornar a les platges brasileres.

Potser per això vaig aguantar tranquilament la gentada a l'aeroport, em vaig assentar tranquilament a la porta d'embarc (em sona malament això) i vaig pujar tranquilament a l'avió quan a qualsevol del meu poble s'hagues tallat les venes al veure més gent allá dins que al Portal de l'Angel per nadal. I em vaig adormir ben sopat.

Em vaig despertar a l'altura de les Canàries, just per esmorzar, baixar, perdre mitja hora en un control de passaports inútil i sense cap senyalització, recórrer la T4 de Barajas de punta a punta i perdre la conexió a barcelona. Tres hores més tard i un dinar gratis a la moderna i solitària T4 arribava a Barcelona.

No em podia treure de sobre la sensació de "been there done that" mentre passejava per bcn. no esperava cap meravella o novetat novedosa però m'invadia una sensació de tornar al passat, a recordar sense parar l'època universitària, les volldams a Gràcia, les tardes perdudes a la Pompeu, l'olor i les ventoleres al metro, el 20minutos, les cues de japos a la casa batlló, els taxis groc i negres, la munió de gent al carrer. Potser d'aixó se'n diu "estar a casa" al veure un paisatge conegut i gens estrany. Segurament.