hola i adéu

La sensació de tornada al passat (aka back to home) era més intensa que mai, fins al punt de deixar de ser estimulant o agradable i convertir-se en pesada. Potser un dia es podria discutir sobre els efectes del back to home i fins a quin punt o perquè deixa de ser agradable i resulta molesta. Es curiós, tornes a casa desitjant tornar a tastar la cuina de la mama, el pernilet, el fuet, la secallona, les botifarres i embotits ibérics en general, anar a voltar una mica i redescobrir la meravellosa visió de l'Empordà, tornar a veure els amics i familiars, tornar a entrar a casa teva, etc. i notes que falta algo, esperes que a l'arribar a casa després d'un any tot sigui diferent, canviat, per millor o pitjor, però que diguis coi si que es nota que fa un any! i veus que no i tothom segueix allà mateix i els problemes de fa un any encara malviuen.

Bé mentiria si digués que no hi ha hagut canvis ni bones notícies i també mentiria si digués que no tenia ganes de tornar a casa, però la sensació que vaig tenir quan per primer cop m'embarcava rumb a Brasil era de que per primer cop en molts anys (des de la universitat) passava pàgina i el tornar a casa semblava com si hagués tornat a la pàgina anterior a donar una ullada i estava com perdut, sobretot els primers dies.

I sense adonar-me'n vaig canviar de xip i tornava a fer la vida anterior. Estava tan absort en aquell oasi que no vaig trobar estrany deixar de veure mosses imponents pel carrer, deixar de beure com un cosaco, sortir de festa com si l'endemà s'acabés el món ni tampoc el anar pertot arreu amb taxi, sopar cada dia fora o veure casos de frau i corrupció cada dia a la tele. Simplement amb un parell de dies portava la mateixa vida que fa dos anys, com si estigués de vacances del cole sense fotre res en tot el dia, només que una mica més als núvols de l'habitual.

Potser com que sabia que tornaria en poc temps no me'n preocupava ni pensava en els que estaven a Brasil. Potser sóc més de casa que un cul de Jaumet. Potser es que me la pixa tot.

Tanmateix els dies passaven i en un obrir i tancar d'ulls estava a la recta final amb totes les festes passades, ja preparant-ho tot per tornar i amb certa recança a fer-ho ja que a la fi i el cap, no deixa de ser casa meva.