terça-feira, 30 de janeiro de 2007

Florianópolis


Florianópolis es un destí molt conegut entre argentins, molt bonic i a prop de São Paulo (1 hora d'avió), pel la qual cosa quan m'ho van proposar no m'ho vaig pensar dues vegades.

El plan era que anávem en dos grups, per coses dels vols, i que quan el meu grup arribés, com que era el primer que arribaria, llogaria un cotxe i aniria a buscar la pousada. En la práctica anávem casi indocumentats i no vam poder llogar el cotxe, pel que ens va tocar esperar a l'altre grup que arribava al cap de tres hores.

Resolt el tema mobilitat, vam anar a buscar la pousada, que va resultar ser un parell de casetes de fusta totalment insalubres, antihigiéniques i mig amagades en un carrer de sorra. Mentre veiem aquella escena tercermundista vam decidir anar a buscar immediatament una altra cosa, una mica més habitable, encara que la senyora d'aquells dominis s'entestés a fer-nos el menjar (cobrant apart).

Preguntant pel carrer l'amo d'una pousada ens va dir que el seu cosí llogava una casa una mica més avall i que li anéssim a preguntar. Una caseta de dos pisos per cinc persones on al final n'hi varen cabre set, en un carrer principal per cinc reals menys que l'anterior. Evidentment vam acceptar i córrer cap a l'altre a buscar les maletes i els cotxes.

Un cop instal.lats vam anar per feina, a dinar i a la platja. Vam anar a la platja de Joaquina, una platja de surfistes i era la que quedava més a prop de casa. La platja era enorme, bé totes eren enormes en comparació amb les que estava acostumat a veure. Una sorra blanquíssima i finíssima que es una putada perqué feia una mica de vent i s'aixecava i t'arrebossava com a una croqueta. Hi havia bandera vermella, l'oleatge tenia força i la platja a petar. Un cop ens vam haver torrat, cap a casa, buscar un restaurant per sopar i a beure, que la colla aquesta son uns alcohólics (i lo bé que m'hi he integrat)

L'endemá vam anar a descobrir un bareto molt guapo prop de casa on feien uns sucs increíbles, a part d'amanides de fruita on ens hi tiravem dues hores abans d'anar a la platja. Aquell dia va tocar Jurerê Internacional, a la zona nord de l'illa on vam flipar amb el canvi de carreteres, cases i tot en general, en plan Benidorm. Allá hi havia un garito impressionant amb una sessió de house molt bona i sillons i butaques en plan Ibiza, en la platja mateix, pel que ens vam quedar prop d'allà per escoltar la música i allà mateix vam dinar un sushi tamany familiar bastant caret . De passada em vaig treure el mono que portava ja que les garotes eren més abundants i millors que el dia anterior.

Al sortir vam decidir fer un botellón a casa i aixó va marcar la resta del viatge. Al veure que l'ampolla de whisky estava a 70 reals i la de vodka a 12, crec que tinc tota la raó del món en beure més vodka que mai. Total, després discothéque i cap a casa que la cosa no estava molt fina i estavem tots bastant abatuts.

L'endemà va ser un dia més atrafegat, sucs per via intravenosa i cap a la ciutat, que va resultar ser una pèrdua de temps. No hi ha res, ni es maca ni tampoc agradable, pel que vam sortir al cap de poc i vam anar cap al sud de l'illa, a un poble de pescadors anomenar Pantano do Sul.

El canvi nord-sud es brutal, semblen dos illes diferents, aquí la única carretera era un carrer amb un carril per banda i es veia tot molt més verge que al nord. La mala llet va ser que ens va ploure i ens vam haver de refugiar en un restaurant, on per sort ens vam menjar una sequéncia de gambes (on porten tot de plats amb gambes preparades de diferets maneres) bé de preu i molt bona. Quan va parar de ploure vam anar a la platja, pero no feia sol i l'aigua estava gelada, pel que vam marxar ràpid i vam anar a fer turisme pel sud per matar la tarda i arribava l'hora de l'ampollot.

L'últim dia va ser el millor, després dels habituals sucs, vam anar al poble de Campeche on des de la platja vam agafar una zodiac cap a una illa que hi ha a prop i esta protegida. Alló era paradisíac, tot i que només podies estar en una platja, perquè per la resta havies d'anar amb guies, la sorra, l'aigua més transparent, allò era el que més s'assemblava a aquelles fotos ideals que havia vist del país. Vam intentar anar a una excursió que feien d'una hora de durada i que costava 5 reals, pero van tardar en portar-nos el menjar i la vam perdre.

Per la tarda van començar a aparéixer meduses i la cosa ja no molava tant, però de la selva van sortir una família de coatís que buscaven menjar per la sorra que van donar emoció a la cosa. A les cinc vam agafar el bot de tornada (perqué tancaven, aviam com es tanca una illa) i cap a casa a fer la maleta i anar cap a l'aeroport, on per coses de la vida el nostre vol era el que sortia més tard i ens vam haver d'esperar tres hores més que la resta del grup. Total, a les quatre al llit i només tenia tres hores per dormir abans d'anar a la feina, amb lo que vaig estar fotut tot el dia, pero el viatge s'ho va valer.

Um comentário:

Anônimo disse...

Acabo de descubrir tu blog y tiene muy buena pinta, haré esfuerzos por intentar entender algo el catalán aunque me gustaría animarte a cambiarte al español para que te podamos leer más gente, o por lo menos hacerlo en los dos idiomas, esperemos que te animes, un saludo!