terça-feira, 5 de novembro de 2013

Eike el Déu Sol

Bé algú ho havia de dir, després d'alguns anys venent al pobre (?) del senyor Eike Batista com el jesucrist que atacaria els problemes crònics del Brasil i seria el líder de l'iniciativa privada (??) al final ha acabat sortint escuat i declarant la bancarrota de la seva empresa insignia la OGX fa quatre dies i guanyant el titular del NYT com la bancarrota més important d'América Llatina.

La OGX va tenir el seu moment de glòria al 2011, quan va tancar un acord comercial amb la Shell i va començar a perfurar el primer pou produtor de petroli al camp de Waimea. Un any més tard va haver de reduir la seves agresives previsions de producció del camp de Tubarão Azul, on estimava extreure 20 mil barrils diaris ara preveia treure'n només 5 mil, iniciant la crisi en que es troba actualment al no poder pagar els deutes. Més noticies han sortit avui sobre la poca capacitat dels pous de l'empresa, és a dir, eren conscients que les previsions eren irreals i tot i això no ho van comunicar. Tant irreals com saber que les reserves de petroli reals eren un 82% de les anunciades.

Tot i això el grup té altres empreses que poden tirar endavant, tot i que al estat totes lligades a la OGX, reben un fort impacte. La primera es la OSX, de construcció naval orientada a fabricar els equipaments i plataformes per la OGX. També està gairebè en bancarrota, tot i que té alguns inversors interessats doncs és un sector prominent.

Actualització 11nov: la OSX també ha entrat en suspensió de pagaments.

La MPX es l'empresa de generació d'energia que va ser venuda a l'empresa E.ON que ara té un 36% de l'empresa.

La LLX es l'empresa de logística, sorgida per aprofitar la manca de ports i infraestructura portuaria. El control el té el grup americà EIG.

La MMX es l'empresa de mineració, que segons diuen no té deutes i ha de presentar un nou pla de negocis.

També hi ha la CCX, de planificació de mines, la REX de promoció immobiliaria, la AUX de mineració d'or, la SIX  de semiconductors, la IMX, d'entreteniment i que forma part del consorci guanyador per la concessió de l'estadi del Maracaná, té un hospital, un equip de volei, té 50% del festival Rock in Rio i la NRX de catering aeri.

Així el grup d'empreses X (sempre posa un x a les empreses per simbolitzar que multipliquen la riquesa i creen valor (?)) tot i que queda molt tocat, no s'evaporarà com molts desitgen. Ara tampoc serà una panacea universal, al final, será un grup empresarial més amb um director molt mediàtic per dir algo. Un personatge vaja, perquè el seu llibre es lo més egocèntric que he llegit mai. Un tio chapat a lo Luis XIV i que encara té molta corda.

Trobo molt fàcil fer crítiques a aigua passada, quan ja està amb l'aigua al coll i tothom comença a analitzar errors estratégics i administratius per treure  i donar lliçons; quan va tenir els seu moment de fama tothom li anava al darrera i era tot sensacional. El mercat i el seu sensacionalisme.



Nenhum comentário: