segunda-feira, 17 de setembro de 2007

Sexual healing

Lo prometido es deuda. Vaig dir que parlaria del tema sexual i avui ho faré.

Brasil es un país de contrastos, tothom ho diu i per alguna cosa serà. Hotel Hilton Morumbi on es va hospedar el sr. Bush quan va visitar São Paulo fa poquet i favela a cinc minuts a peu. Gent dormint a qualsevol cantonada i concessionari de Ferrari, Maserati i Harley Davidson. Sou de 600 reals i de 40.000 reals al mes. En general, qui es pobre es molt pobre i el ric es molt ric.

Bé no us explicaré tot el rollo de les diferències de classes socials, sino que és simplement per ilustrar una mica el tema. Un país tan religiós com Brasil, on tothom que conec assegura creure en Déu (no anar a l'església ojo) i tenir tan assumit que anar de putes es normal, un país on el carnaval es una conjunció d'excessos i no es pot fer top less a la platja (está prohibit).

Una de les coses que xoquen al visitant quan arriba al Brasil és que les parelles están molt juntes i es soben constantment.

La raó es la promiscuitat. Tant una part com l'altra saben que l'endemà la relació pot acabar tant rápid com va començar així que mentre tenen algú al costat semblen paparres. Pel mateix motiu, la gent es casa i descasa amb una facilitat acollonant i es facil veure noies de vint i pocs amb fills i casades o bé amb fills i solteres, cosa que xoca bastant amb la mentalitat europea.

Deixant de banda que les relacions son cosa rápida i intensa i que el paio que porta quatre rosaris va de pet al puti després de la feina parlem ara del tema relacions intersexuals, o de com es lliga carai.

Per a les noies es extremament fácil, no han de fer absolutament res, el brasiler es una persona proactiva en aquests afers i entra directe. Per als nois, opció 1: espereu a la mirada d'ella (però mirada amb intenció eh! no la mirada de passada) i directes cap a ella, cinc minuts de xerrameca i morro. Opció 2: doneuli xerrameca i si s'interessa per vosaltres aneu retallant distàncies fins que ella us dongui el ok o el ko. Res de fotreli a la pobra mitja hora de xerrameca idiota, aquí tenen clar el que volen i si s'avorreixen ja us diran apa siau o posaran cares rares. Sembla molt dur dir això, però el rollo tipu spanish de fer un interrogatori, demanar mail i telefon i anar quedant per parlar com que queda paleto. For real.

Un altre aspecte a tenir en compte es que aqui morrejarse amb algú no vol dir gaire res, potser la tia que acabes de morrejar ha fet el mateix amb tres més i tu ets el postre i a l'inrevés. Cuidado amb això perquè si no ho saps ja t'emociones i penses que has trionfat, que ja tens parella o el cuento de la lechera i quan l'altra passa de vosaltres es fotut.

Bé crec que després d'aquesta parrafada ja esteu previnguts de lo que es cou. Nuff said.

Um comentário:

Fausto disse...

la questió cops de cap; i si et foten la cobra doncs te'n vas "con la cobra a casa"

me voy me voy me voy tariruriiii