Resumint, vaig passar la setmana mig zombi, atontat i empastillat (per la grip i refredat aquí tot son pastis, fins i tot per la congestió nasal hi ha pastis) i ni m'en vaig adonar del viatge, així que anava a l'aventura, cosa que cada vegada m'agrada més.
Paraty es un bonic poble turístic (molt turístic) situat a la costa del sud de l'estat de Rio de Janeiro, tocant a l'estat de Sao Paulo. Es famós pel seu centre històric, nucli antic o com es digui, molt colonial, amb cases blanques amb portes de fusta i amb finestrals i marcs pintats de colors vius, amb els carrers de pedres i sorra. A més les platges i illes de la zona son precioses i la zona està rodejada de mata atlàntica i es molt frondosa.
Les quatre hores d'anada amb cotxe van passar ràpid. Hi havia bon rollo entre nosaltres (encara no he viatjat dues vegades amb el mateix grup) i la conversa era animadeta. Tot i això el temps no ens va acompanyar gaire i no vam veure el sol en tot el dia.
La pousada d'última hora ja ens pensàvem que era cutre, perquè per 150 reals l'habitació per dues nits havia de ser cutre. I efectivament era cutre, antiga, però almenys es veia neta, bé, diguem-ne correcte per només anar-hi a dormir.
Com que ja vam arribar cap al migdia i el dia no acompanyava vam tornar a pujar al cotxe a buscar una platja millor que les que hi havia al poble. Pel camí ens vam parar en un restaurant-bar al davant del mar on vam remullar la gola i un grup va començar a tocar samba. Pardisíac, però faltava la platja, així que a les tres de la tarda d'un dia ennuvolat anem a buscar platja (i jo refredat). Ens en recomanen una més amunt i cap allà anem. Per anar a la platja s'havia de creuar un riu o un llac o lo que fos, amb unes barquetes i evidentment cobraven (2 reals anada i tornada) com el del parking (5 reals) l'aigua no cobria però per la gent que el creuava a peu, no devia ser gaire agradable a jutjar per les cares que posaven.
Un banyet i al cap de deu minuts comença a ploure. Recollim i cap a casa, dutxa, volta pel poble i a sopar una mica de peixe. Decidim que l'endemà anirem a una passejada amb barco per les illes del voltant i anem a reservar-ho. Lo bo dels puestos turístics es que les botigues obren fins a mitjanit, ara que pel matí fins a les 12 no obren.
L'endemà un matí esplèndid i pim pam cap al moll. Una gentada de por, tots els turistes del poble devien estar allà amb la mateixa idea. Jo ja pensava que seria una excursió de la inserso i tots cap als mateixos llocs, però em vaig equivocar. Les illes del voltant son totes poblades amb mata atlàntica i n'hi ha moltes petites on només hi ha una casa, el moll i el bosc. Fins i tot hi havia una illa-restaurant. Lo que no sé es si tenien totes aigua corrent i electricitat, i diria que no. El barco va fer quatre parades, en la primera es podia fer submarinisme, i valia la pena. En unes roques hi havia de tot, peixos de mes grans i mes petits, estrelles de mar que servirien de barret, un cranc bastant suculent i bastant de moviment per veure-ho sense haver de baixar ni un metre. Les altres parades eren platges a cada una més preciosa i a la tercera ens vam parar en una cala a dinar. Després de cinc hores tornàvem cap al port sota una intensa pluja que s'havia aguantat fins llavors. Tarda de caipirinhes en un bar de la platja arrecerat i sopar en una restaurant de la Lonely Planet on ens van fer esperar més d'una hora abans de portar res i després la cosa tampoc valia l'espera ni tampoc el preu. Resaca de temporada baixa, incompetència? We'll never know...
Diumenge vam anar cap a Trinidade, un poblet no gaire lluny a l'altre banda d'un port de muntanya bastant espectacular, carretera estreta envoltada de més mata atlàntica exuberant i vistes al mar i a la platja. El poble ens va encantar, molt en plan Indonèsia segons deien els que hi havien estat, construccions de fusta, edificis baixos, un cert grau de caos, gent amb taules de surf, noies impressionants, etc. La platja es una meravella, molt gran, amb càmping al costat i garitos, però mires al voltant i no veus res, només arbres, el poble queda com mig amagat i el mar estava una mica més animat que la taca d'oli que era el dia abans i hi havia unes bones onades. Per variar,a les quatre es posa a ploure i recollim els trastos i cap a Sao Paulo. Heh, novatos, vam enganxar una pluja torrencial pel port de muntanya i un tros de carretera que no podíem passar de 60 perquè amb prou feines es veia la carretera. Un cop passada la pluja, retencions de trànsit, res, a més de 100 km de Sao Paulo. Vam perdre unes quatre hores i ens estàvem tornant bojos a dins del cotxe, plens de sorra i sense dinar. Amb tot ens vam parar a sopar ja cap a les deu i vam arribar a casa a la una de la matinada, unes vuit horetes de res.
Nenhum comentário:
Postar um comentário