Per començar aquest va ser el viatge menys organitzat dels que he fet, la qual cosa no es precisament negativa. S'acostava el pont del Corpus Christi i el destí no estava clar i els preus anaven pujant fins que després d'una ronda d'emails la gent es va decidir per Recife.
Vam sortir cap a Recife el dimecres passat per la tarda, així que tots vam haver de sortir abans de les respectives oficines per arribar a temps a Guarulhos. Com sempre que hi ha pont, unes cues infernals. Com que nosaltres de brasilers en tenim poc i no ens agrada fer cua, vam buscar algun lloc per colar-nos, però la multidão que hi havia ens va fer fer la cua com bons samaritans. Quan arribem al taulell arriben els dos últims integrants del grup i ens donen el bitllet. Teníem 5 minuts per anar a embarcar, però em comptes d'aixó, i en un acte digne d'elogi ens en vam anar cap al pizza hut a fer un mos perquè haviem sortit de l'ofi abans de dinar i estavem mig morts a les tres de la tarda. Mentre menjávem a corre cuita les pizzes anávem fent cua per entrar a les portes, intercanviant maletes per pizza i cocacola mentre tothom ens clavava la mirada. Lo pitjor es que hi havia una altra megacua per passar per l'arc de detector de metals, així que mentre uns anaven a negociar amb el responsable (feiem 10 minuts tard) uns altres feiem puesto a la cua. Total, arribem corrent a la porta i resulta que el vol estava retrassat i encara no havien embarcat.
Amb la pizza atravessada al coll vam empendre el vol de tres hores cap a Recife, sense cap reserva de pousada i ni idea de com aniríem fins a Porto Galinhas, que és on vaig trobar una pousada bé de preu i amb plaçes, però sense reservar per falta de temps.
Un cop a Recife (que té un aeroport molt modern i de PM) ja eren cap a les set i vam anar a preguntar com anar fins al port de les gallines aquest. El bus passaria cap a les 9:15 així que tan tranquilament vam pujar fins al pis superior i ens vam conectar un rato a internet i vam sopar de trankis fins a la hora adequada just per sortir, trobar la parada del bus i trobar una senyora que ens va dir que el nostre bus acabava de passar i que a aquelles hores millor no agafar-lo per el perill d'assalt. Després de rumiar una mica vam parar una furgoneta que ens va fer un preu de 20 reals per persona per cobrir el trajecte de 60km que separa Recife i Porto Galinhas.
Apunt cultural: Porto Galinhas es diu així perquè un cop es va prohibir el tráfic d'esclaus al país aquestos eren introduïts ilegalment per aquest punt i s'anomenaven galinhas als esclaus primer per dissimular i segon perquè anaven engabiats.
Bé no us penseu que era una VW d'aquelles hippies i atrotinades que poblen els carrers del país, sinó una Mercedes amb tele en el sostre i tot! a part el conductor era un catxondo de cuidado i allà fent petar la xerrada de dones, putes i de lo malament que està el país.
Dues hores més tard, passant per unes carreteres mig asfaltades, mig en obres, mig autopista, mig pista forestal arribem a la pousada i per sort tot correcte, les habitacions de conya (aviam, normal peró de pm tenint en compte el nivell general) i ens instalem.
L'endemá esmorzem (tenien torrijas!) i anem directes cap a la platja. Allà ens tirem el dia i començem amb el peix i les caipirinhes. Al vespre voltem pel poble on hi havia un moviment brutal i després anem a un garito que ens han recomanat, molt arregladet i punxaven una mica de tot, a més estava a petar de monuments ;) (a més mola aixó d'anar a ballar amb les havaianes i retrobar-te amb els pantalons curts.)
L'endemá pel matí plovia amb mala llet, així que vam descartar la platja i vam anar a vistar Olinda, una ciutat on el seu casc antic es patrimoni de la Unesco, a uns 66 km cap al nord de Porto Galinhas. Vam trucar a uns taxis informals (un era el pare de la noia que servia l'esmorzar) que ens va fer un preu per anar i tornar d'Olinda. Estar dues hores escoltant radios evangèliques no té preu.
Un cop a Olinda volta amb guia (a la puta força, t'assalten pels carrers insistint en que els lloguis) però va valer la pena, el guia era un paio de 21 anys, més espavilat que tots nosalters junts i amb un fill de dos mesos. Toma ya!
Ens va recomanar un restaurant de PM, on vaig menjar el plat més deliciós fins al moment, les gambes olindenses o algo així, es un plat d'arrós amb una salsa de gambes , mantega i no sé què més dins d'un coco. Espectacular el plat i la presentació.
Sortim del restaurant tres hores més tard per acabar de veure el casc antic i després voltar una estoneta més solets, on vam trobar un bar molt "auténtic" que era com un colmado on posaven cubates i ple a petar, una mica com el xampanyillo de bcn, però en un colmado.
Després rescatem als taxistes i tornem cap al poble, només per veure que la moguda del dia abans ha desparegut i només hi ha quatre gats pel carrer. Sopem una hamburguesa amb enciam, tomata, blat de moro i faves (eks!) i tornem cap a casa després de fer alguna caipi.
Dissabte pel matí també plovia, per lo que ens vam quedar una estona més a la pousada fins que va parar i vam anar cap a la platja de nou, on després de caminar uns 3 km per la platja vam anar a dinar un altre cop peix, aquest cop fregit i collonut, encara que en general li falta una mica de gust comparat amb el de casa.
Sortim del restaurant ja de fosc i tornem cap a la pousada a dutxarnos i anar a sopar alguna cosa, que com que no teniem gaire gana vam anar a menja picanha, res, un aperitiu XD. Després de quatre picanhes entre 8, postres, entremesos, vins i chupitos vam anar cap a una altra disco, aquesta es deia Santeria i tenia imatges de sants i tal per tota la casa, mentre tu et posaves fins al cul de caipis (3 reals) o ballaves house o forró enganxat a una mossa. Qui ho entengui que ho compri.
La disco era sense finestres ni vidres, de manera que a un kilómetre de distáncia senties la música. El garito de conya, amb unes paies espectaculars i realment simpátiques. després de que ens toquessin les cinc i anéssim pets de caipis per enésima vegada, tornem cap a la pousada per encarar la recta final.
Diumenge feia un dia espectacular, així que vam decidir moure'ns i canviar de platja. L'elecció al final no va ser gaire bona, perquè la marea estava alta i no hi havia gaire espai a la platgeta aquella de Calhetas (rebatejada com Galletas) així que vam anar a la platja próxima de Gaibu, sense que fos res de l'altre món.
L'últim dinar va ser de peix, encara que jo entre la resaca de la nit anterior, la cremor d'estómac que em donen les caipis i que portava a sobre des del divendres i la falta de son vaig menjar menys i tenia més ganes de dormir que de qualsevol altre cosa. un cop es va fer fosc, vam enfilar cap a l'aeroport de Recife on ens vam canviar el banyador per uns calçotets i les havaianes per unes sabates i vam deixar l'equipatge per anar a matar les hores que faltaven fins al vol al centre de Recife, on hi havia un mercadillo i tocaven forró (Pernambuco es l'estat de forró, que es un tipu de música bastant repetitiu en plan samba i que es tracta de ballar tant junt de la parella com es pugui i magrejar-la al máxim.)
Com no podia faltar, un es queda fent cua per els bitllets i la resta fot el camp, així que al menda li va tocar córrer per anar a buscar els passaports de cadascú i tornar a buscar-los perque baixessin i mostressin la cara al taulell perquè sinó el paio no ens donava els bitllets. Per tancar le voyage, retard de dues hores, amb lo que el vol sortia ja no a mitjanit sinó a les dues i mitja del dilluns, amb lo que com us podeu imaginar, va aterrar a Sampa a les sis i mitja del matí, vam enganxar tota la lentidão de les carreteres d'entrada a la ciutat a hora punta i vaig arribar a la oficina amb les maletes, pantalons curts i rollo surfer i sense dutxarme. Ah i dormint les tres hores de vol més les quatre de la nit anterior!
Fotos del trip a flickr
Nenhum comentário:
Postar um comentário