Ilhagrande

Ves per on, un altre viatget que un servidor es marca. Us poso en context, el divendres passat era festa a tot el país, no em feu dir què era perquè no ho sé ni m'interessa, perquè com a bon expat, me la suda. Aquí la gent té un finde llarg i surt de la ciutat com si li cremés el cul així que per no agafar tota la lentidão vam decidir anar de tranquis, llogar una Zafira per al pessoal i sortir de Sampa a mitjanit.

Dit i fet, mentre alguns es treien la son de les orelles (els cabrons que havien fet un cop de cap) vam intentar trobar la postureta dins del cotxe i cap a Ilhagrande hi falta gent. Aviam Ilhagrande com podreu deduir, és una illa gran. OK, bé nanos, seguim. Situada a la part sud de l'estat de Rio de Janeiro, davant del poble o localitat o lo que volgueu d'Angra dos Reis, un lloc on els pijíns i gente maca de Rio va a estiuejar. Per arribar a Angra que es d'on agafes un barco fins a l'illa tens dos opcions, anar per la costa i menjar-te les possibles retencions ja que feia caloreta i tothom anava a la platja o bé anar per l'interior. La decisió estava clara.

Com que el full amb les direccions va sortir volant per la finestra quan vam entrar a l'autopista, anávem preguntant sobre la marxa. I la marxa va ser llarga, Angra dos Reis está a 700 km de São Paulo així que ens vam tirar unes 6 horetes ben bones, la majoria sobant. Vam arribar a Angra sobre les set del matí, just per aparcar el cotxe, esmorzar una pizzeta molt guarra i agafar tickets per al barco. La travessia en barco dura una horeta i mitja i et plantes a Abraão, el principal poble de l'illa si no és l'únic. Ilhagrande es algo així com una reserva natural, no hi ha carreteres, ni cotxes, ni caixers automátics, ni cap vehicle a motor. O et mous a peu o en barco.

Varem arribar a la Pousada Beira-Mar, davant del port i vam negociar el preu per anar a la platja de Lopes-Mendes, la més coneguda, a una hora del poble. A la platja s'hi arriba des d'una altra platja on hi ha un moll i s'ha de caminar una mitja hora i val la pena, l'aigua molt neta, la sorra que sembla neu -quan camines se sent zuc! zuc!- i un cop allà vam dormir una estoneta. Per sort la platja és gran, perquè hi havia bastanta gent i no semblava una platja verge on no hi ha gairebé ningú. Tot i així vam dinar un bocata i unes ruffles i doritos que es lo que hi havia per allà i tornada cap al poble.

L'endemà ens varem aixecar tard (coi de caipirinhes) i ja no hi havia barcos per anar on volíem, així que vam anar a peu a la platja de Feticieira on hi havia unes cascades pels voltants. Una horeta i pico de caminada, al principi amb les xancletes, al final descalços en plan indígenes. Vam arribar rebentats a la platja, però les cascades van molar i la platja era petita amb poca gent i realment espectacular. Just el que volíem. Això si la volta amb barco que amb la sorra i sal de la platja et queda l'entrecuix cuit.

The final day voliem algo en plan a lo grande, farts de caminar pel bosc i d'anar amb barcos de 100 paios, així que ens vam aixecar més d'hora i vam llogar un barquito chiquitito per nosaltres solets que ens va portat a un racó de l'illa amb l'aigua transparent nanos, i no era un llac tancat, perfecte per fer submarinisme i veure un munt de peixos raros només amb la máscara i les aletes. Acollonant, després prenent el sol a sobre del barco ens va donar un tomb pels voltants, algunes platges desertes i alguns llocs per bucejar. Un passeig que valia tots els calers del món, que vaja n'hi havien que feien lo mateix amb el iat de lujo i nosaltres amb un barco de pesca i un parell de collons. I per quatre rals.

La tornada va costar, més pel fet de deixar aquell paradís que per la pallissa de cotxe.

Fotos de nou a Flickr