Nadal al Brasil

Hi ha coses que et queden sempre gravades i no t'acostumes mai. Com intentar cordar-te les sabates d'una manera diferent i al final no pots, cada cop que arriba Nadal em perdo en l'espai/temps i canvio al xip de ple agost amb el que no vinculo per res amb Nadal i tot plegat.
Des de que estic al Brasil es així, arriba Nadal en ple estiu i no em ve de gust, tinc una sensació estranya, com si estigués celebrant el cap d'any per Sant Joan, per exemple. Principalment hi ha un punt que no m'hi acostumo i es precisament el Nadal. Estar a més de 30 graus, suant com un porc i amb unes ganes boges d'anar a la platja o entrar en una piscina (o font pública, pero a Sao Paulo trobar fonts públiques amb aigua es impossible) i passar per un aparador amb tot de Pares Noels, ajudants de Santa Claus, trineus, neu, llars de foc i tal encara em fa venir més calor i fora de lloc. Aquests conceptes a l'hemisferi nord vale, perquè fa més o menys fred i aquestes imatges son acollidores, transmeten tranquilitat, felicitat i sobretot recorden moments de l'infància. A l'hemisferi sud no! L'unic del que tinc ganes es de no estar dins de casa! sortir, anar a la platja, viatjar, prendre el sol... no d'estar a casa calentonet al costat de l'arbre de nadal obrint regals i cantant villancicos. Es un concepte contradictori.


Escenari de Nadal a l'Avinguda Paulista, a Sao Paulo


Decoracions nadalenques en ple estiu - comor?

Una altra cosa es el cap d'any, que aqui si que han aconseguit tenir una versió pròpia, típica i molt adaptada a l'època de l'any. Al Brasil per cap d'any es mesclen diverses tradicions amb un rerefons comú. Platja.

El més típic es anar a la platja i passar el cap d'any allà i a mitjanit saltar set ones i fer set desitjos pel nou any i anar vestit tot de blanc, que es un costum que s'ha incorporat a través dels esclaus africans. El color blanc representa llum, bondat i puresa. Els adeptes de religions d'origen africà, fan ofrendes al mar, llançant flors i petites barques amb menjar pel Iemanjá, la deesa del mar.


Reveillon a Copacabana - massive!

També hi ha la tradició d'origen grec de menjar set llavors de magrana durant el compte enrere fins a la mitjanit,embolicar-ho en un bitllet i guardar-ho dins de la cartera durant tot l'any vinent i així atraure fortuna.
Hi ha qui fa les campanades amb llenties a la moda italiana, moltes vegades depenent dels origens de cada familia que guarda les tradicions i les passa a cada generació.

Parlant de cap d'any, les ciutats on és més típic anar:

Estat de Rio de Janeiro 

• Rio de Janeiro
• Paraty
• Búzios
• Angra dos Reis

Estat de São Paulo

• Litoral Nord – Ubatuba, São Sebastião i Ilha Bela (i la costa entremig)

• Litoral Sud – Guarujá

Estat de Ceará 

• Fortaleza

Què tal canviar la bossa-cotillon cutre del sopar de cap d'any per un vol a Rio?

15 anys

Una des les coses que em varen cridar l'atenció després d'un temps de casat amb una brasilera es la predilecció per costums brasilers que mai abans havia vist. Concretament dos events en especial, les festes de graduació o "formaturas" i les festes de 15 anys o festes de "debutante".

Les festes de graduació es fan quan es finalitza la universitat i es fa entrega del diploma, jo recordo com um moment important, pero bastant tristot, vaja vas tot trajat a la universitat et criden pel nom i la plana major que no has vist en tots els anys que has estat allà et dona la mà, et felicita i  et dona el diploma, pues vale. Pues aqui al Brasil veig que ho fan "a lo grande", lloguen un auditori o sala de festes, conviden famlia, amics i coneguts, fan entrega dels diplomes amb dret a foto als monitors i després festa, que pot ser un altre dia i aqui es reuneix tots que acaben el curs aquell any i fan una festa, tothom vestit de gala, amb actuacions musicals en directe, dj's, open bar i menjar, depenent de la universitat amb més o menys caché.

Un altre tema curiós son les festes de debutante, que son els aniversaris de 15 anys de les noies, que trobo un concepte sortit de la cort de Lluis XIV (tant que el concepte crec que és francès). L'origen era presentar en societat les noies que feien 15 anys i a partir de llavors se les considerava dones i tenien accés a fer servir roba de dona, maquillatge, liar-se amb tios i tal. Avui en dia cal? amb 15 anys? doncs la debutant (lleig no?) arriba en plan princesa disney, com si fos un casament (?) els pares i familia tots trajats, amb dret a ballar un vals amb el pare en plan despedida que hoy me desvirgo (?) o sigui es un plan mini casament, amb retrospectiva en video (aqui tira molt), fotógraf oficial i video, dj's, musica i sopar. Lo que trobo més impressionant no és que la família ho vulgui fer per tradició (com les comunions, que jo la vaig fer perquè si) sinò que les noies esperen amb ansietat aquest moment i demanen als pares que ho preparin. Després hi ha tota una competició i comparativa de festes, perquè totes les amigues també volen fer-ho i que sigui millor que la resta. Arriba a un punt que els pares paguen el caché d'algun actor o cantant famós o famosete perquè aparegui per allà i balli un vals amb la debutant!

Crec que aquestes festes també tenen éxit a la resta de Llatinoamèrica.

Vaja jo trobo més lògic fer una festa gran als 18 quan arribes a la majoria d'edat, pero es curiós que no hagi canviat.