Bé em penso que fins ara no havia parlat de la vida nocturna a São Paulo, i ja m'hi val. Lo meravellós es que tens de tot, la majoria de bars nocturns tenen música en directe, des dels que toquen música brasilera (samba, pagodé, axé, bossa nova i per l'estil) als que toquen rock. I després a seguir la festa a una balada (disco) house i rematar la nit a un after de música electrònica i anar cap a casa al migdia. Lo que passa es que s'ha de saber on anar, perquè cada dia toca anar a un lloc, i el públic que va a un lloc un determinat dia, l'endemà es completament diferent i sembla un altre lloc. Així hi ha puestos que igual el dijous fan techno, però l'endemà hi ha un grup de samba i l'altre house. Així que s'han de conéixer els garitos.
Un dels puestos típics on vaig es el Sarajevo, un lloc molt underground amb tot de posters i graffittis per les parets i un cert aire extravagant. Hi ha un pati amb cadires que sembla (o esta) mig en ruïnes, una sala on toquen els grups en un petit escenari, una altra sala més, mmm... underground, es difícil catalogar la música, i a dalt hi ha una sala reggae i una petita biblioteca per llegir en algun sofà mig petat.
Els divendres hi havia poca gent, però els dissabtes s'emplena fins a la bandera i allò es com una sauna (no hi ha aire acondicionat, sinó ventiladors)
Un dia aviam si puc fer una afoto.
Avui vaig a un concert de rock solidari (no sé de què) on grups brasilers versionen Deep Purple, Creedence, els Beatles i Ramones, aviam com va...
quarta-feira, 28 de fevereiro de 2007
sexta-feira, 23 de fevereiro de 2007
Carnaval Report 07
Bueno la cosa va començar el divendres sortint a les quatre de la feina per poder arribar a casa, canviarme i agafar la maleta i una mica abans de les sis vam anar cap al metro per anar cap a l'estacio de bus. Quan vam anar a fer l'intercanvi de línia, hi havia una gentada impresionant al metro, aixi que vam fer cua per entrar i vam poder entrar en el tercer que va passar, que més que entrar, vam volar cap a dins i sort que portavem maletes petites i manejables perqué sino s'hagués liat la de cristo, finalment allà com sardines vam arribar a l'estació de bus.
El bus el vam agafar de clase executivo, hi ha tres clases, convencional, execuitvo i leito, la convencional pues això, normal, la executivo té butaques reclinables i et donen algo per menjar i llegir, un coixí i una manta, que allà tenen l'aire acondicionat a tot tall i acaba fent fresca i la clase leito pues es un butacón totalment reclinable, o sigui un llit. Bueno apart de la peli horrible que ens van posar vam parar al cap de tres hores per estirar les cames i menjar alguna cosa, l'autobús també tenia bany, pero bueno, era en plan cápsula de la NASA.
Vam arribar a Rio a les dues, mig adormits i cansats, vam buscar un taxi i el vam agafar al mostrador, on pots pagar un preu fix depenent d'on vagis. El taxi era un wolkswagen santana familiar mig destartalat i el tio no sé que li passava que va sortir cagant llets, adelantant a tothom i per evitar donar voltes i embussos perquè hi havia un bloco (una festa d'aquestes) i carrers tallats i de la poli ni rastre, el tio va agafar un carrer en contradirecció, fent ráfegues a saco als que venien. Alucinant.
Un cop als apartaments, pues bueno eren cutres pero tampoc calia gaire cosa i el barri de Catete estava bé, tranquil i ben comunicat, tenia parada de metro a dos minuts i la platja de Flamengo a cinc.
L'endemá al matí vam anar a un bloco al centre. El bloco es com una espécie de rua, on al davant hi va un camió o furgoneta plena de bafles i el grup a dalt tocant i al darrera hi va la gent ballant i tal mentre donen una volta pel barri, aquí passen de muntar escenaris, cadires i hósties, al voltant o en algun punt s'hi posen venedors ambulants de menjar i beure i ja tens la festa de barri muntada.
Hi havia una gentada impresionant i vam passejar una mica per allà, amb tot de gent amb neveres portàtils venent refrescos i d'altres fent coses per menjar. Hi havia un camió que anava remullant a la gent amb una manguera i va anar de conya, perquè allà entre la calor i xafogor i la gentada era un forn. Després vam passejar una mica fins a casa, ens vam canviar i vam anar a la platja de flamengo, que es maca perquè veus el Pao de Açucar, però per res més, la platja era una mica bruta i l'aigua era marró i feia cosa banyar-s'hi. Ara tot ple de negres i mulates, un nivellás.
Després de la platja un altre cop cap a casa i vam anar de marxa al barri de Lapa, on feien concerts i també una gentada per allá. Es guapo perquè hi ha com un aqueducte o un pont que travessa una plaça on s'hi feien els concerts i al voltant tot de tenderetes amb menjar i beure, un al costat de l'altre i la gent per allà, molt en plan barraques de Girona (o Figueres). Estava una mica guarro, sobretot per la pudor a pixats que hi havia en alguns puestos, però clar, amb tanta gent i sense banys públics pues en algun puesto s'ha d'anar. Vam tornar a casa cap a les sis i l'endemá tocava anar al sambódromo a veure la desfilada.
La desfilada començava a les 9, però hi vam arribar a les 7, per evitar aglomeracions. El barri on està es una mica xungo, no son faveles, però poc els hi falta, bastant degradat encara que hi havia un munt de policia i vigilància. Un cop a dins cap problema, vam buscar els nostres llocs i a esperar. Un cop va començar la desfilada vaig haver de fer jo les fotos, perquè ningú havia portat la cámara per raons de seguretat i al cap de poc em vaig quedar sense piles de tant de fer foto amb flash (i abusar del zoom). Vaig haver de anar preguntant per allà dins i al final una venedora me les va anar a buscar, vaig perdre mitja hora, pero bueno, casi li faig un monument o algo a aquella noia.
La desfilada pues es impressionant, jo pensant que serien un parell o tres de carrosses i resulta que en van passar cinc o sis i un munt de gent i encara era la mateixa escola, cada escola té com 3.000 persones o sigui que tela. El diumenge i el dilluns desfilaven les escoles que estan en el grup especial, que es com la primera divisió i competeixen entre elles per guanyar el títol del carnaval 2007. Et donen un llibret amb informació de les escoles i la cançó que canten i mentre desfilen només canten aquella cançó, es que va tot conjuntat, o sigui cada escola tria un tema i des de la cançó a les disfresses fins a les carroses van lligades a aquell tema, per exemple la llengua portuguesa, el joc, la cultura africana, etc. i mentre desfilen pues han de cantar i fer els balls que hagin preparat. Com a nota curiosa, et donen camisinhas a l'entrada, com si anessis allá a cardar i a les ties a més els hi van donar una espécie d'embut o pipeta de cartró per pixar de peu, com si no hi haguessin banys (i n'hi havia).
Vam arribar a casa cap a les cinc i l'endemà pues un altre cop ens vam aixecar a les tantes, temps de menjar alguna cosa per dinar i vam anar cap a un llac que hi ha prop de la platja d'Ipanema, vam voltar una estona per allà fins que em vaig cascar els peus de tant caminar amb les putes havaianes i després vam anar cap a la platja, que estava una mica bruta per els cocos i merda que hi havia per la sorra, però l'aigua estava millor, vaja, de color verd i tampoc tenia els coloms de la platja de Flamengo. Després cap a casa i ja no vam sortir perque l'endemà volíem anar al Pao de Açucar i al Corcovado.
Pues l'endemà això, encara que crec que primer hauríem d'haver anat al Pao i després al Corcovado,però al final ho vam fer al revés i a tots dos llocs ens donava el sol de cara. Per pujar al Corcovado volíem pujar amb un tranvia estil cremallera, però vam arribar abans de les onze i venien bitllets per sortir a les 12:40 per 36 reals per person, quan abans ens havien ofert pujar amb una furgoneta per 30 reals cada un, així que vam decidir anar amb furgoneta i vam fer la cua, pero tardaven molt i vam preguntar a un taxista si ens feia un preu per pujar i baixar i ens ho va deixar per 90 reals entre els quatre, així que sortia igual i vam anar-hi en taxi. La pujada sembla que pugis a la Mare de Déu del Mont, menys al final que hi ha unes paelles supertancades amb circulació pels dos carrils i amb cotxes aparcats i has de pujar amb primera. Vaig veure més d'un amb el cotxe traient fum del motor. Després de les retencions de trànsit ens va deixar a dalt i només has d'agafar un ascensor que et deixa als peus del crist, allà tothom suant com porcs i fent fotos a tort i a dret, era casi imposible ferse una foto amb el crist amb tanta gent amunt i avall. Després mig deshidratats, baixem, prenem algo i esperem al taxi.
Per cert consell del kike, per aquests puestos turístics porteu aigua o algo comprat a fora, perque allà te la claven que dóna gust, simplement et cobren el doble per una beguda del que val a baix.
Després el taxista ens va donar una volta pel barri de Santa Teresa, que deien que era molt maco i tal i tenia un tranvia, pero el taxista ens va dir que passava poc i per carnavals estava tancat, o sigui que la volta la vam fer amb taxi i després ens va portar a la catedral de Rio, que es com una espècie de cilindre molt lleig, encara que de dins està millor. Un cop vista la catedral vam anar a fer un mos, pero per aquella zona estava tot tancat i vam decidir anar tirant cap al Pao de Açucar i vam menjar pel barri on havíem de fer el transbord del metro al bus, el barri de Botafogo, on vaig menjar un plat com déu mana per primer cop des del dissabte per la nit. Després vam agafar el bus fins al Pao de Açucar i des d'allà a l'estació del funicular, pues 36 reals més per anar i tornar amb el funicular, total que per anar al Pao de açucar primer vas fins al Morro de Urca, una muntanyeta que hi ha al barri d'Urca i d'allà agafes un altre funicular fins al Pao de Açucar, els viatges duren com tres minuts i es com agafar un telesilla.
Al Morro de Urca hi ha restaurant, mirador i de tot i ja hi ha una bona vista i al Pao, encara millor, just davant tens el cristo redentor, a l'altre punta de la ciutat i enmig tens la ciutat emnig de muntanyes, veus la bahía de Guanabara i el pont que uneix Rio i Niterói que fa 13 km de llarg. Al Pao també hi ha bar, restaurant i botigues, pero amb la calda que fotia només ens hi vam estar una horeta. Els preus anaven d'acord amb la temperatura. Japos a saco per cert.
Tornem cap a casa i per la nit vam anar a Ipanema de festa, hi havia tenderetes a la platja on feien raves i la gent per allà, molt guapo, a part al passeig tenies les guarrades per menjar de sempre i els venedors de refrescos.
L'endemá pues preparar-ho tot per la tornada i anar cap a l'estació de bus, on com sempre ens van posar dues pelis molt dolentes i vam veure les faveles que hi ha sortint de Rio, kilómetres i kilómetres de faveles, encara que després la cosa va millorar i era molt maco veure el paisatge. Vam arribar cap a les set, aquest cop sense aglomeracions en el metro i a les vuit estava a casa.
Fin
Per cert el dimarts va ser el segon dia més calent de l'any a Rio, amb 37 graus, sense comptar amb la xafogor.
Fotos a la galeria de Flickr
El bus el vam agafar de clase executivo, hi ha tres clases, convencional, execuitvo i leito, la convencional pues això, normal, la executivo té butaques reclinables i et donen algo per menjar i llegir, un coixí i una manta, que allà tenen l'aire acondicionat a tot tall i acaba fent fresca i la clase leito pues es un butacón totalment reclinable, o sigui un llit. Bueno apart de la peli horrible que ens van posar vam parar al cap de tres hores per estirar les cames i menjar alguna cosa, l'autobús també tenia bany, pero bueno, era en plan cápsula de la NASA.
Vam arribar a Rio a les dues, mig adormits i cansats, vam buscar un taxi i el vam agafar al mostrador, on pots pagar un preu fix depenent d'on vagis. El taxi era un wolkswagen santana familiar mig destartalat i el tio no sé que li passava que va sortir cagant llets, adelantant a tothom i per evitar donar voltes i embussos perquè hi havia un bloco (una festa d'aquestes) i carrers tallats i de la poli ni rastre, el tio va agafar un carrer en contradirecció, fent ráfegues a saco als que venien. Alucinant.
Un cop als apartaments, pues bueno eren cutres pero tampoc calia gaire cosa i el barri de Catete estava bé, tranquil i ben comunicat, tenia parada de metro a dos minuts i la platja de Flamengo a cinc.
L'endemá al matí vam anar a un bloco al centre. El bloco es com una espécie de rua, on al davant hi va un camió o furgoneta plena de bafles i el grup a dalt tocant i al darrera hi va la gent ballant i tal mentre donen una volta pel barri, aquí passen de muntar escenaris, cadires i hósties, al voltant o en algun punt s'hi posen venedors ambulants de menjar i beure i ja tens la festa de barri muntada.
Hi havia una gentada impresionant i vam passejar una mica per allà, amb tot de gent amb neveres portàtils venent refrescos i d'altres fent coses per menjar. Hi havia un camió que anava remullant a la gent amb una manguera i va anar de conya, perquè allà entre la calor i xafogor i la gentada era un forn. Després vam passejar una mica fins a casa, ens vam canviar i vam anar a la platja de flamengo, que es maca perquè veus el Pao de Açucar, però per res més, la platja era una mica bruta i l'aigua era marró i feia cosa banyar-s'hi. Ara tot ple de negres i mulates, un nivellás.
Després de la platja un altre cop cap a casa i vam anar de marxa al barri de Lapa, on feien concerts i també una gentada per allá. Es guapo perquè hi ha com un aqueducte o un pont que travessa una plaça on s'hi feien els concerts i al voltant tot de tenderetes amb menjar i beure, un al costat de l'altre i la gent per allà, molt en plan barraques de Girona (o Figueres). Estava una mica guarro, sobretot per la pudor a pixats que hi havia en alguns puestos, però clar, amb tanta gent i sense banys públics pues en algun puesto s'ha d'anar. Vam tornar a casa cap a les sis i l'endemá tocava anar al sambódromo a veure la desfilada.
La desfilada començava a les 9, però hi vam arribar a les 7, per evitar aglomeracions. El barri on està es una mica xungo, no son faveles, però poc els hi falta, bastant degradat encara que hi havia un munt de policia i vigilància. Un cop a dins cap problema, vam buscar els nostres llocs i a esperar. Un cop va començar la desfilada vaig haver de fer jo les fotos, perquè ningú havia portat la cámara per raons de seguretat i al cap de poc em vaig quedar sense piles de tant de fer foto amb flash (i abusar del zoom). Vaig haver de anar preguntant per allà dins i al final una venedora me les va anar a buscar, vaig perdre mitja hora, pero bueno, casi li faig un monument o algo a aquella noia.
La desfilada pues es impressionant, jo pensant que serien un parell o tres de carrosses i resulta que en van passar cinc o sis i un munt de gent i encara era la mateixa escola, cada escola té com 3.000 persones o sigui que tela. El diumenge i el dilluns desfilaven les escoles que estan en el grup especial, que es com la primera divisió i competeixen entre elles per guanyar el títol del carnaval 2007. Et donen un llibret amb informació de les escoles i la cançó que canten i mentre desfilen només canten aquella cançó, es que va tot conjuntat, o sigui cada escola tria un tema i des de la cançó a les disfresses fins a les carroses van lligades a aquell tema, per exemple la llengua portuguesa, el joc, la cultura africana, etc. i mentre desfilen pues han de cantar i fer els balls que hagin preparat. Com a nota curiosa, et donen camisinhas a l'entrada, com si anessis allá a cardar i a les ties a més els hi van donar una espécie d'embut o pipeta de cartró per pixar de peu, com si no hi haguessin banys (i n'hi havia).
Vam arribar a casa cap a les cinc i l'endemà pues un altre cop ens vam aixecar a les tantes, temps de menjar alguna cosa per dinar i vam anar cap a un llac que hi ha prop de la platja d'Ipanema, vam voltar una estona per allà fins que em vaig cascar els peus de tant caminar amb les putes havaianes i després vam anar cap a la platja, que estava una mica bruta per els cocos i merda que hi havia per la sorra, però l'aigua estava millor, vaja, de color verd i tampoc tenia els coloms de la platja de Flamengo. Després cap a casa i ja no vam sortir perque l'endemà volíem anar al Pao de Açucar i al Corcovado.
Pues l'endemà això, encara que crec que primer hauríem d'haver anat al Pao i després al Corcovado,però al final ho vam fer al revés i a tots dos llocs ens donava el sol de cara. Per pujar al Corcovado volíem pujar amb un tranvia estil cremallera, però vam arribar abans de les onze i venien bitllets per sortir a les 12:40 per 36 reals per person, quan abans ens havien ofert pujar amb una furgoneta per 30 reals cada un, així que vam decidir anar amb furgoneta i vam fer la cua, pero tardaven molt i vam preguntar a un taxista si ens feia un preu per pujar i baixar i ens ho va deixar per 90 reals entre els quatre, així que sortia igual i vam anar-hi en taxi. La pujada sembla que pugis a la Mare de Déu del Mont, menys al final que hi ha unes paelles supertancades amb circulació pels dos carrils i amb cotxes aparcats i has de pujar amb primera. Vaig veure més d'un amb el cotxe traient fum del motor. Després de les retencions de trànsit ens va deixar a dalt i només has d'agafar un ascensor que et deixa als peus del crist, allà tothom suant com porcs i fent fotos a tort i a dret, era casi imposible ferse una foto amb el crist amb tanta gent amunt i avall. Després mig deshidratats, baixem, prenem algo i esperem al taxi.
Per cert consell del kike, per aquests puestos turístics porteu aigua o algo comprat a fora, perque allà te la claven que dóna gust, simplement et cobren el doble per una beguda del que val a baix.
Després el taxista ens va donar una volta pel barri de Santa Teresa, que deien que era molt maco i tal i tenia un tranvia, pero el taxista ens va dir que passava poc i per carnavals estava tancat, o sigui que la volta la vam fer amb taxi i després ens va portar a la catedral de Rio, que es com una espècie de cilindre molt lleig, encara que de dins està millor. Un cop vista la catedral vam anar a fer un mos, pero per aquella zona estava tot tancat i vam decidir anar tirant cap al Pao de Açucar i vam menjar pel barri on havíem de fer el transbord del metro al bus, el barri de Botafogo, on vaig menjar un plat com déu mana per primer cop des del dissabte per la nit. Després vam agafar el bus fins al Pao de Açucar i des d'allà a l'estació del funicular, pues 36 reals més per anar i tornar amb el funicular, total que per anar al Pao de açucar primer vas fins al Morro de Urca, una muntanyeta que hi ha al barri d'Urca i d'allà agafes un altre funicular fins al Pao de Açucar, els viatges duren com tres minuts i es com agafar un telesilla.
Al Morro de Urca hi ha restaurant, mirador i de tot i ja hi ha una bona vista i al Pao, encara millor, just davant tens el cristo redentor, a l'altre punta de la ciutat i enmig tens la ciutat emnig de muntanyes, veus la bahía de Guanabara i el pont que uneix Rio i Niterói que fa 13 km de llarg. Al Pao també hi ha bar, restaurant i botigues, pero amb la calda que fotia només ens hi vam estar una horeta. Els preus anaven d'acord amb la temperatura. Japos a saco per cert.
Tornem cap a casa i per la nit vam anar a Ipanema de festa, hi havia tenderetes a la platja on feien raves i la gent per allà, molt guapo, a part al passeig tenies les guarrades per menjar de sempre i els venedors de refrescos.
L'endemá pues preparar-ho tot per la tornada i anar cap a l'estació de bus, on com sempre ens van posar dues pelis molt dolentes i vam veure les faveles que hi ha sortint de Rio, kilómetres i kilómetres de faveles, encara que després la cosa va millorar i era molt maco veure el paisatge. Vam arribar cap a les set, aquest cop sense aglomeracions en el metro i a les vuit estava a casa.
Fin
Per cert el dimarts va ser el segon dia més calent de l'any a Rio, amb 37 graus, sense comptar amb la xafogor.
Fotos a la galeria de Flickr
quarta-feira, 14 de fevereiro de 2007
PS3
Aquesta no me l'esperava, la setmana passada vaig anar a l'fnac que tinc prop de casa. Si aqui hi ha fnac, pero hi ha menys coses que els de bcn i no es el lloc més barat, van una mica en plan pijo. Total, que passo per la secció de consoles i alla està la ps3 en una vitrina. La nova generació de consoles ha arribat abans al Brasil que a Europa.
Es realment una bestia negre, enorme, molt brillant i amb un preu astronómic. 3.999 reals, o uns 1.400 euros, més del doble del que costarà a Europa (600 euros). Hi havien 3 jocs a 299 reals cada un o sigui uns 108 euros, alguns jocs de xbox360 costaven el mateix. La 360 esta a 2.999 reals (uns 1.000 euros)
La nintendo wii també hi era, almenys els jocs i els mandos, perqué la consola no la vaig veure enlloc, la ps3 tampoc la vaig veure (apart de la exposada).
La ps2 slim hi era a 699 reals lo que equival a 250 euros, el doble de lo que val a Espanya, en fi que no hi ha alternatives, hauré de buscar un altre passatemps.
Ser un viciat als videojocs en aquest país es un luxe, o sigui que ja em puc conscienciar a passar un any sense consola :(
Es realment una bestia negre, enorme, molt brillant i amb un preu astronómic. 3.999 reals, o uns 1.400 euros, més del doble del que costarà a Europa (600 euros). Hi havien 3 jocs a 299 reals cada un o sigui uns 108 euros, alguns jocs de xbox360 costaven el mateix. La 360 esta a 2.999 reals (uns 1.000 euros)
La nintendo wii també hi era, almenys els jocs i els mandos, perqué la consola no la vaig veure enlloc, la ps3 tampoc la vaig veure (apart de la exposada).
La ps2 slim hi era a 699 reals lo que equival a 250 euros, el doble de lo que val a Espanya, en fi que no hi ha alternatives, hauré de buscar un altre passatemps.
Ser un viciat als videojocs en aquest país es un luxe, o sigui que ja em puc conscienciar a passar un any sense consola :(
terça-feira, 13 de fevereiro de 2007
Futebol
Diumenge vaig anar amb un grupillo mixt (si van venir dues dones, dos trossos de dona per ser exactes) a veure el derby entre els inmigrants negres i els pijos mariques, o sigui entre el Corinthians i el São Paulo. D'entrada el taxista ens va advertir del perill, peró va pitar a uns del São Paulo i mentre anávem cap a l'entrada dels torcedores corintians els del São Paulo vigilaven cada cotxe que passava. El taxista (un catxondo de cuidado, ens va posar música baiana i estavem tots ballant dins del cotxe) ens va dir que si els del São Paulo ens veien baixar del cotxe en zona corintiana anirien a petar-lo i el taxi ens va deixar una mica abans.
bueno baixem i ambientasso, anem cap a l'entrada, fila de polis catxejant, les ties passaven malpensats, ticket a la maquina i cap a dins. Molt senzill. Un cop a dins vam estar una estona mirant el camp, era gran, pero modest i les grades de dalt (3 pisos) només tenien una mica de seient, sense respaldo, suposo que per evitar trencadisses i igualment tothom s'está de peu. De seguida començen els cántics i me'ls vaig aprendre rápidament. era com una batalla, uns cantaven i els altres després responien, aixó si, uns després dels altres, sense trepitjades. Començava a ploure.
Amb el rollo dels cántics i mirant les mascotes fent una tanda de penals (i la gent celebrant el gol com si comptés) va començar el partit i ni ens en vam adonar. Més cántics. Primer gol del Sao Paulo, el volum baixa i aixi arriba la primera part. Durant la segona arriben dos gols més i la torcida corintiana emmudeix, algun càntic comença, pero la gent no està d'osties i comença a cridar als seus propis jugadors. Més pluja en plan txirimiri. Allo pintava lleig, el partit encara més i pirem deu minuts abans, just quan el corinthians fa el gol de l'honor.
Aviam si avui enganxo algun partit europeu repetit, perque el partir de diumenge era de segona B. Ara, qui mes qui menos els té morenos i fa un detallasso de mérit, un barret, una finta, una deixada de taló, una bicicleta...
Au cántic curtet de regal:
Corinthians!
Corinthians meu história!
Corinthians meua vida!
Corinthians meu amooor!
bueno baixem i ambientasso, anem cap a l'entrada, fila de polis catxejant, les ties passaven malpensats, ticket a la maquina i cap a dins. Molt senzill. Un cop a dins vam estar una estona mirant el camp, era gran, pero modest i les grades de dalt (3 pisos) només tenien una mica de seient, sense respaldo, suposo que per evitar trencadisses i igualment tothom s'está de peu. De seguida començen els cántics i me'ls vaig aprendre rápidament. era com una batalla, uns cantaven i els altres després responien, aixó si, uns després dels altres, sense trepitjades. Començava a ploure.
Amb el rollo dels cántics i mirant les mascotes fent una tanda de penals (i la gent celebrant el gol com si comptés) va començar el partit i ni ens en vam adonar. Més cántics. Primer gol del Sao Paulo, el volum baixa i aixi arriba la primera part. Durant la segona arriben dos gols més i la torcida corintiana emmudeix, algun càntic comença, pero la gent no està d'osties i comença a cridar als seus propis jugadors. Més pluja en plan txirimiri. Allo pintava lleig, el partit encara més i pirem deu minuts abans, just quan el corinthians fa el gol de l'honor.
Aviam si avui enganxo algun partit europeu repetit, perque el partir de diumenge era de segona B. Ara, qui mes qui menos els té morenos i fa un detallasso de mérit, un barret, una finta, una deixada de taló, una bicicleta...
Au cántic curtet de regal:
Corinthians!
Corinthians meu história!
Corinthians meua vida!
Corinthians meu amooor!
sexta-feira, 9 de fevereiro de 2007
Carnaval ok
Ja ho tinc tot a punt per anar a carnaval a Rio, del 16 al 21, o sigui la setmana que ve! ho hem fet tot tard, pero encara sort que hem trobat un apartament per allà Copacabana i puesto al sambodromo.
Espero fer un bon informe al respecte.
Avui estic resacós, per culpa de la caipirinha aquella i per no sopar. Estic mig emparanoiat mig empanat.
No puc evitar posar la lletra del tema que em balla pel cap tot el dia...
Olha que coisa mais linda
Mais cheia de graça
É ela, a menina
Que vem e que passa
Num doce balanço
Caminho do mar
Moça do corpo dourado
Do sol de Ipanema
O seu balançado
É mais que um poema
É a coisa mais linda
Que eu já vi passar
Ah, porque estou tão sozinho
Ah, porque tudo é tão triste
Ah, a beleza que existe
A beleza que não é só minha
Que também passa sozinha
Ah, se ela soubesse
Que quando ela passa
O mundo sorrindo
Se enche de graça
E fica mais lindo
Por causa do amor
Olha que coisa mais linda
Mais cheia de graça
É ela, a menina
Que vem e que passa
Num doce balanço
Caminho do mar
Moça do corpo dourado
Do sol de Ipanema
O seu balançado
É mais que um poema
É a coisa mais linda
Que eu já vi passar
Ah, porque estou tão sozinho
Ah, porque tudo é tão triste
Ah, a beleza que existe
A beleza que não é só minha
Que também passa sozinha
Ah, se ela soubesse
Que quando ela passa
O mundo sorrindo
Se enche de graça
E fica mais lindo
Por causa do amor
Espero fer un bon informe al respecte.
Avui estic resacós, per culpa de la caipirinha aquella i per no sopar. Estic mig emparanoiat mig empanat.
No puc evitar posar la lletra del tema que em balla pel cap tot el dia...
Olha que coisa mais linda
Mais cheia de graça
É ela, a menina
Que vem e que passa
Num doce balanço
Caminho do mar
Moça do corpo dourado
Do sol de Ipanema
O seu balançado
É mais que um poema
É a coisa mais linda
Que eu já vi passar
Ah, porque estou tão sozinho
Ah, porque tudo é tão triste
Ah, a beleza que existe
A beleza que não é só minha
Que também passa sozinha
Ah, se ela soubesse
Que quando ela passa
O mundo sorrindo
Se enche de graça
E fica mais lindo
Por causa do amor
Olha que coisa mais linda
Mais cheia de graça
É ela, a menina
Que vem e que passa
Num doce balanço
Caminho do mar
Moça do corpo dourado
Do sol de Ipanema
O seu balançado
É mais que um poema
É a coisa mais linda
Que eu já vi passar
Ah, porque estou tão sozinho
Ah, porque tudo é tão triste
Ah, a beleza que existe
A beleza que não é só minha
Que também passa sozinha
Ah, se ela soubesse
Que quando ela passa
O mundo sorrindo
Se enche de graça
E fica mais lindo
Por causa do amor
quinta-feira, 8 de fevereiro de 2007
El diluvi universal
Avui crec que per primera vegada he presenciat una pluja tropical, o torrencial o un diluvi vaja. Plou des d'ahir a les set de la tarda, amb més o menys intensitat. Aquest matí m'he escapat al banc en un moment en que no plovia i al cap d'uns minuts, el cel s'ha enfosquit encara més i ha començat a diluviar. Si ja no hi ha prous problemes amb la pluja d'ahir, que va obligar a tancar la pista principal de l'aeroport de Congonhas, el més concorregut del país durant una hora per l'aigua acumulada a la pista i avui s'ha tancat tres vegades en lo que portem de matí, a més de les inundacions i problemes de trànsit i talls de llum.
actualització 09-02-2007: Segons diuen els diaris,ahir va caure en 24 hores el 63% de la pluja prevista per tot el mes de febrer, amb una mitja de 85,2mm de precipitació (m'agrada aixó de precipitació per no dir simplement pluja). En alguns barris s'ha arribat als 170mm. Per exemple, a Catalunya el mes de setembre passat, amb molta pluja i inundacions a Tarragona sobretot, van caure en 24 hores un máxim d'entre 150 i 200mm.
La foto queda pendent, la penjo quan pugui.
actualització 09-02-2007: Segons diuen els diaris,ahir va caure en 24 hores el 63% de la pluja prevista per tot el mes de febrer, amb una mitja de 85,2mm de precipitació (m'agrada aixó de precipitació per no dir simplement pluja). En alguns barris s'ha arribat als 170mm. Per exemple, a Catalunya el mes de setembre passat, amb molta pluja i inundacions a Tarragona sobretot, van caure en 24 hores un máxim d'entre 150 i 200mm.
La foto queda pendent, la penjo quan pugui.
quarta-feira, 7 de fevereiro de 2007
Enriki
Curiosa la manera en què els brasis pronuncien certs noms estrangers. A mi em costa acostumar-m'hi. Sembla que pels noms estrangers que acaben en consonant ells hi afegeixen una i, així de regal. O sigui New York es pronuncia New Yorki, hot dog, hot dogi, fiat, fiachi, flat, flachi, una peli que em vol pasar la secre que es diu Wolf Creek es pronuncia Wolf Criki, i evidentment, Enric es pronuncia Enriki, es clar que sempre tinc la opció d'Henrique, més fi.
Encara recordo quan la secre em va dir que li agradava molt la peli "chichaniki"
Per cert em penso que canviaré el nom del blog i tot...
Encara recordo quan la secre em va dir que li agradava molt la peli "chichaniki"
Per cert em penso que canviaré el nom del blog i tot...
Agafem el cotxe?
Per a que us feu una idea de les retencions de trànsit que hi ha aquí a São Paulo, aquest matí, que no hi ha res d'especial, s'han registrat a les 8:30, 77 km de cues, amb la major retenció a una via d'accés al centre de 12 km. Vale, direu, cas puntual. Doncs no, perquè la mitjana son 67 km i en el cas d'ahir, que per la matinada va ploure fort i hi va haver inundacions en alguns llocs, les retencions varen sumar 109 km de cua.
Com per anar a viure a l'extraradi de Sampa no?
Noticia a Globo
Com per anar a viure a l'extraradi de Sampa no?
Noticia a Globo
Assinar:
Postagens (Atom)
