PS3

Aquesta no me l'esperava, la setmana passada vaig anar a l'fnac que tinc prop de casa. Si aqui hi ha fnac, pero hi ha menys coses que els de bcn i no es el lloc més barat, van una mica en plan pijo. Total, que passo per la secció de consoles i alla està la ps3 en una vitrina. La nova generació de consoles ha arribat abans al Brasil que a Europa.

Es realment una bestia negre, enorme, molt brillant i amb un preu astronómic. 3.999 reals, o uns 1.400 euros, més del doble del que costarà a Europa (600 euros). Hi havien 3 jocs a 299 reals cada un o sigui uns 108 euros, alguns jocs de xbox360 costaven el mateix. La 360 esta a 2.999 reals (uns 1.000 euros)

La nintendo wii també hi era, almenys els jocs i els mandos, perqué la consola no la vaig veure enlloc, la ps3 tampoc la vaig veure (apart de la exposada).

La ps2 slim hi era a 699 reals lo que equival a 250 euros, el doble de lo que val a Espanya, en fi que no hi ha alternatives, hauré de buscar un altre passatemps.

Ser un viciat als videojocs en aquest país es un luxe, o sigui que ja em puc conscienciar a passar un any sense consola :(

Futebol

Diumenge vaig anar amb un grupillo mixt (si van venir dues dones, dos trossos de dona per ser exactes) a veure el derby entre els inmigrants negres i els pijos mariques, o sigui entre el Corinthians i el São Paulo. D'entrada el taxista ens va advertir del perill, peró va pitar a uns del São Paulo i mentre anávem cap a l'entrada dels torcedores corintians els del São Paulo vigilaven cada cotxe que passava. El taxista (un catxondo de cuidado, ens va posar música baiana i estavem tots ballant dins del cotxe) ens va dir que si els del São Paulo ens veien baixar del cotxe en zona corintiana anirien a petar-lo i el taxi ens va deixar una mica abans.

bueno baixem i ambientasso, anem cap a l'entrada, fila de polis catxejant, les ties passaven malpensats, ticket a la maquina i cap a dins. Molt senzill. Un cop a dins vam estar una estona mirant el camp, era gran, pero modest i les grades de dalt (3 pisos) només tenien una mica de seient, sense respaldo, suposo que per evitar trencadisses i igualment tothom s'está de peu. De seguida començen els cántics i me'ls vaig aprendre rápidament. era com una batalla, uns cantaven i els altres després responien, aixó si, uns després dels altres, sense trepitjades. Començava a ploure.

Amb el rollo dels cántics i mirant les mascotes fent una tanda de penals (i la gent celebrant el gol com si comptés) va començar el partit i ni ens en vam adonar. Més cántics. Primer gol del Sao Paulo, el volum baixa i aixi arriba la primera part. Durant la segona arriben dos gols més i la torcida corintiana emmudeix, algun càntic comença, pero la gent no està d'osties i comença a cridar als seus propis jugadors. Més pluja en plan txirimiri. Allo pintava lleig, el partit encara més i pirem deu minuts abans, just quan el corinthians fa el gol de l'honor.

Aviam si avui enganxo algun partit europeu repetit, perque el partir de diumenge era de segona B. Ara, qui mes qui menos els té morenos i fa un detallasso de mérit, un barret, una finta, una deixada de taló, una bicicleta...

Au cántic curtet de regal:

Corinthians!
Corinthians meu história!
Corinthians meua vida!
Corinthians meu amooor!

Carnaval ok

Ja ho tinc tot a punt per anar a carnaval a Rio, del 16 al 21, o sigui la setmana que ve! ho hem fet tot tard, pero encara sort que hem trobat un apartament per allà Copacabana i puesto al sambodromo.

Espero fer un bon informe al respecte.

Avui estic resacós, per culpa de la caipirinha aquella i per no sopar. Estic mig emparanoiat mig empanat.

No puc evitar posar la lletra del tema que em balla pel cap tot el dia...

Olha que coisa mais linda
Mais cheia de graça
É ela, a menina
Que vem e que passa
Num doce balanço
Caminho do mar
Moça do corpo dourado
Do sol de Ipanema
O seu balançado
É mais que um poema
É a coisa mais linda
Que eu já vi passar
Ah, porque estou tão sozinho
Ah, porque tudo é tão triste
Ah, a beleza que existe
A beleza que não é só minha
Que também passa sozinha
Ah, se ela soubesse
Que quando ela passa
O mundo sorrindo
Se enche de graça
E fica mais lindo
Por causa do amor
Olha que coisa mais linda
Mais cheia de graça
É ela, a menina
Que vem e que passa
Num doce balanço
Caminho do mar
Moça do corpo dourado
Do sol de Ipanema
O seu balançado
É mais que um poema
É a coisa mais linda
Que eu já vi passar
Ah, porque estou tão sozinho
Ah, porque tudo é tão triste
Ah, a beleza que existe
A beleza que não é só minha
Que também passa sozinha
Ah, se ela soubesse
Que quando ela passa
O mundo sorrindo
Se enche de graça
E fica mais lindo
Por causa do amor

El diluvi universal

Avui crec que per primera vegada he presenciat una pluja tropical, o torrencial o un diluvi vaja. Plou des d'ahir a les set de la tarda, amb més o menys intensitat. Aquest matí m'he escapat al banc en un moment en que no plovia i al cap d'uns minuts, el cel s'ha enfosquit encara més i ha començat a diluviar. Si ja no hi ha prous problemes amb la pluja d'ahir, que va obligar a tancar la pista principal de l'aeroport de Congonhas, el més concorregut del país durant una hora per l'aigua acumulada a la pista i avui s'ha tancat tres vegades en lo que portem de matí, a més de les inundacions i problemes de trànsit i talls de llum.

actualització 09-02-2007: Segons diuen els diaris,ahir va caure en 24 hores el 63% de la pluja prevista per tot el mes de febrer, amb una mitja de 85,2mm de precipitació (m'agrada aixó de precipitació per no dir simplement pluja). En alguns barris s'ha arribat als 170mm. Per exemple, a Catalunya el mes de setembre passat, amb molta pluja i inundacions a Tarragona sobretot, van caure en 24 hores un máxim d'entre 150 i 200mm.

La foto queda pendent, la penjo quan pugui.