Nadal al Brasil

Hi ha coses que et queden sempre gravades i no t'acostumes mai. Com intentar cordar-te les sabates d'una manera diferent i al final no pots, cada cop que arriba Nadal em perdo en l'espai/temps i canvio al xip de ple agost amb el que no vinculo per res amb Nadal i tot plegat.
Des de que estic al Brasil es així, arriba Nadal en ple estiu i no em ve de gust, tinc una sensació estranya, com si estigués celebrant el cap d'any per Sant Joan, per exemple. Principalment hi ha un punt que no m'hi acostumo i es precisament el Nadal. Estar a més de 30 graus, suant com un porc i amb unes ganes boges d'anar a la platja o entrar en una piscina (o font pública, pero a Sao Paulo trobar fonts públiques amb aigua es impossible) i passar per un aparador amb tot de Pares Noels, ajudants de Santa Claus, trineus, neu, llars de foc i tal encara em fa venir més calor i fora de lloc. Aquests conceptes a l'hemisferi nord vale, perquè fa més o menys fred i aquestes imatges son acollidores, transmeten tranquilitat, felicitat i sobretot recorden moments de l'infància. A l'hemisferi sud no! L'unic del que tinc ganes es de no estar dins de casa! sortir, anar a la platja, viatjar, prendre el sol... no d'estar a casa calentonet al costat de l'arbre de nadal obrint regals i cantant villancicos. Es un concepte contradictori.


Escenari de Nadal a l'Avinguda Paulista, a Sao Paulo


Decoracions nadalenques en ple estiu - comor?

Una altra cosa es el cap d'any, que aqui si que han aconseguit tenir una versió pròpia, típica i molt adaptada a l'època de l'any. Al Brasil per cap d'any es mesclen diverses tradicions amb un rerefons comú. Platja.

El més típic es anar a la platja i passar el cap d'any allà i a mitjanit saltar set ones i fer set desitjos pel nou any i anar vestit tot de blanc, que es un costum que s'ha incorporat a través dels esclaus africans. El color blanc representa llum, bondat i puresa. Els adeptes de religions d'origen africà, fan ofrendes al mar, llançant flors i petites barques amb menjar pel Iemanjá, la deesa del mar.


Reveillon a Copacabana - massive!

També hi ha la tradició d'origen grec de menjar set llavors de magrana durant el compte enrere fins a la mitjanit,embolicar-ho en un bitllet i guardar-ho dins de la cartera durant tot l'any vinent i així atraure fortuna.
Hi ha qui fa les campanades amb llenties a la moda italiana, moltes vegades depenent dels origens de cada familia que guarda les tradicions i les passa a cada generació.

Parlant de cap d'any, les ciutats on és més típic anar:

Estat de Rio de Janeiro 

• Rio de Janeiro
• Paraty
• Búzios
• Angra dos Reis

Estat de São Paulo

• Litoral Nord – Ubatuba, São Sebastião i Ilha Bela (i la costa entremig)

• Litoral Sud – Guarujá

Estat de Ceará 

• Fortaleza

Què tal canviar la bossa-cotillon cutre del sopar de cap d'any per un vol a Rio?

Paraula del dia (2)

Anta -  es una paraula que s'utilitza sovint per insultar algú en lloc de dir-li burro o idiota. Una anta és un bonic animal mamifer, el més gran d'América Llatina -en català seria un tapir- una especie de porc enorme sense cua. Potser la relació ve del llarg període de gestació de 14 mesos, o perque quan està en perill fuig en línia recta emportant-se lo que hi hagi pel mig. A saber!

Transport

São Paulo té una extensa xarxa d’autobusos i una xarxa de metro i tren de rodalies en expansió, sent una de les xarxes de major ocupació del món.

Dónde está Wally?

La xarxa de metro de SP te quatre línies, amb només 75 km de xarxa, 64 estacions, 150 trens i transporta diàriament més de 4 milions de passatgers, sent 11 milions de passatgers per cada quilòmetre. La xarxa esta integrada amb la de trens de rodalies de la CPTM (Companhia de Trens Metropolitanos). El mapa amb tota la xarxa es pot consultar en el següent enllaç:

http://www.metro.sp.gov.br/pdf/mapa-da-rede-metro.pdf

Recomanem anar de metro a partir de les 9h fins les 16h, fora de l’horari més crític.

El bitllet senzill de metro costa 3 reals i l’horari del metro es des de les 4:40h fins a mitjanit de dilluns a divendres,dissabte i diumenge funciona fins la 01h.

Cues i més cues

La xarxa d’autobusos mobilitza prop de 6 milions de passatgers per dia. La xarxa té 15 mil vehicles distribuïts en 6 consorcis i més de 1.300 línies, totes sota la supervisió de la Sptrans. El preu del bitllet senzill es de 3 reals.

Hi ha integració entre els autobusos de la Sptrans i el metro/CPTM mitjançant el “bilhete único”. Aquest es una targeta moneder que permet carregar-la amb un import i pagar tant el metro com l’autobús. Aquesta targeta permet fer fins a 4 trajectes, sent un d’ells de metro o tren durant un període de 3 hores des del primer pagament per un valor total de 4,65 reals. La targeta es pot comprar en les finestretes pròpies dins de les estacions de metro, loteries o quioscos de carrer i recarregar en els terminals dins de les estacions i loteries.

El millor cul del Brasil

Molts m'ho havieu demanat i fins i tot implorat, que us informés del principal (?) concurs de bellesa femenina del Brasil. No estic parlant del Miss Brasil, ni de la desfilada de Victoria's Secret, estic parlant del concurs que té la dura (?) feina d'escollir el millor cul verdeamarelo, el cul que es la cara del país, la bunda do Brasil!

Aqui la guanyadora  (la del mig) i les finalistes, totes molt contentes de participar a la tercera edició del Miss Bumbum, un concurs retransmès per televisions de Portugal, Holanda, França i Bèlgica.



I aqui la celebració de les guanyadores, ni cava ni ram de flors ni punyetes...



La guanyadora té 25 anys i es de l'estat de Goiás, Parabéns!

Paraula del dia

Trubufú: cardo borriquero, feto marino, una tia que ni con un palo vamos

Muito caro

Una de les sorpreses que molta gent que arriba a São Paulo s'emporta son els preus. 

São Paulo es la ciutat més cara d’Amèrica i Rio de Janeiro la segueix de prop. En l’últim informe de la consultoria Mercer, São Paulo està en la 12ª posició i Rio de Janeiro en la 13ª tenint com a base els preus de Nova York.

Sempre he tingut la imatge que Brasil era un país barat, principalment per falta de coneixement, tot i que els preus varien molt depenent de cada ciutat i de cada estat, en general les grans ciutats son cares, al mateix nivell que ciutats europees i les ciutats més petites son molt més barates.

En general, els hotels a Sao Paulo son cars, incloent els de les xarxes internacionals (Melià, Accor, Marriott) pel que es recomana buscar a fons, doncs alguns barris son els més buscats i tenen preus més alts a les regions més turístiques o de negocis (regió de la Avinguda Paulista, Faria Lima i Berrini) pel que hotels en el centre, Barueri o Guarulhos o prop de recintes firals poden ser bones opcions depenent del motiu del viatge. També s’ha de tenir en compte que Sao Paulo rep molt turisme de negocis, fires i congressos i en algunes èpoques falten places hoteleres. La mitjana de preu per una nit es de 240 reals al 2011 (uns 80 euros) i l’ocupació hotelera va ser del 69,29% l’any passat.

Es poden buscar bons hotels fent servir pagines web com Booking, hotels.com, etc. i solen tenir millors tarifes.

Els restaurants a Sao Paulo son molts i n’hi ha per tots els gustos i pressupostos. Moltes vegades el propi barri determina el nivell de preus dels restaurants pel que es recomana també buscar bastant. Hi ha restaurants de menys de 20 euros per persona fins a més de 200 euros.

Guies com la publicada per la revista Veja o pels diaris Folha de Sao Paulo i Estado de Sao Paulo son útils per buscar restaurants i activitats:

http://vejasp.abril.com.br/comida-bebida

http://guia.folha.uol.com.br/restaurantes/

http://restauranting.com.br/g/sao-paulo/sp

Eike el Déu Sol

Bé algú ho havia de dir, després d'alguns anys venent al pobre (?) del senyor Eike Batista com el jesucrist que atacaria els problemes crònics del Brasil i seria el líder de l'iniciativa privada (??) al final ha acabat sortint escuat i declarant la bancarrota de la seva empresa insignia la OGX fa quatre dies i guanyant el titular del NYT com la bancarrota més important d'América Llatina.

La OGX va tenir el seu moment de glòria al 2011, quan va tancar un acord comercial amb la Shell i va començar a perfurar el primer pou produtor de petroli al camp de Waimea. Un any més tard va haver de reduir la seves agresives previsions de producció del camp de Tubarão Azul, on estimava extreure 20 mil barrils diaris ara preveia treure'n només 5 mil, iniciant la crisi en que es troba actualment al no poder pagar els deutes. Més noticies han sortit avui sobre la poca capacitat dels pous de l'empresa, és a dir, eren conscients que les previsions eren irreals i tot i això no ho van comunicar. Tant irreals com saber que les reserves de petroli reals eren un 82% de les anunciades.

Tot i això el grup té altres empreses que poden tirar endavant, tot i que al estat totes lligades a la OGX, reben un fort impacte. La primera es la OSX, de construcció naval orientada a fabricar els equipaments i plataformes per la OGX. També està gairebè en bancarrota, tot i que té alguns inversors interessats doncs és un sector prominent.

Actualització 11nov: la OSX també ha entrat en suspensió de pagaments.

La MPX es l'empresa de generació d'energia que va ser venuda a l'empresa E.ON que ara té un 36% de l'empresa.

La LLX es l'empresa de logística, sorgida per aprofitar la manca de ports i infraestructura portuaria. El control el té el grup americà EIG.

La MMX es l'empresa de mineració, que segons diuen no té deutes i ha de presentar un nou pla de negocis.

També hi ha la CCX, de planificació de mines, la REX de promoció immobiliaria, la AUX de mineració d'or, la SIX  de semiconductors, la IMX, d'entreteniment i que forma part del consorci guanyador per la concessió de l'estadi del Maracaná, té un hospital, un equip de volei, té 50% del festival Rock in Rio i la NRX de catering aeri.

Així el grup d'empreses X (sempre posa un x a les empreses per simbolitzar que multipliquen la riquesa i creen valor (?)) tot i que queda molt tocat, no s'evaporarà com molts desitgen. Ara tampoc serà una panacea universal, al final, será un grup empresarial més amb um director molt mediàtic per dir algo. Un personatge vaja, perquè el seu llibre es lo més egocèntric que he llegit mai. Un tio chapat a lo Luis XIV i que encara té molta corda.

Trobo molt fàcil fer crítiques a aigua passada, quan ja està amb l'aigua al coll i tothom comença a analitzar errors estratégics i administratius per treure  i donar lliçons; quan va tenir els seu moment de fama tothom li anava al darrera i era tot sensacional. El mercat i el seu sensacionalisme.

15 anys

Una des les coses que em varen cridar l'atenció després d'un temps de casat amb una brasilera es la predilecció per costums brasilers que mai abans havia vist. Concretament dos events en especial, les festes de graduació o "formaturas" i les festes de 15 anys o festes de "debutante".

Les festes de graduació es fan quan es finalitza la universitat i es fa entrega del diploma, jo recordo com um moment important, pero bastant tristot, vaja vas tot trajat a la universitat et criden pel nom i la plana major que no has vist en tots els anys que has estat allà et dona la mà, et felicita i  et dona el diploma, pues vale. Pues aqui al Brasil veig que ho fan "a lo grande", lloguen un auditori o sala de festes, conviden famlia, amics i coneguts, fan entrega dels diplomes amb dret a foto als monitors i després festa, que pot ser un altre dia i aqui es reuneix tots que acaben el curs aquell any i fan una festa, tothom vestit de gala, amb actuacions musicals en directe, dj's, open bar i menjar, depenent de la universitat amb més o menys caché.

Un altre tema curiós son les festes de debutante, que son els aniversaris de 15 anys de les noies, que trobo un concepte sortit de la cort de Lluis XIV (tant que el concepte crec que és francès). L'origen era presentar en societat les noies que feien 15 anys i a partir de llavors se les considerava dones i tenien accés a fer servir roba de dona, maquillatge, liar-se amb tios i tal. Avui en dia cal? amb 15 anys? doncs la debutant (lleig no?) arriba en plan princesa disney, com si fos un casament (?) els pares i familia tots trajats, amb dret a ballar un vals amb el pare en plan despedida que hoy me desvirgo (?) o sigui es un plan mini casament, amb retrospectiva en video (aqui tira molt), fotógraf oficial i video, dj's, musica i sopar. Lo que trobo més impressionant no és que la família ho vulgui fer per tradició (com les comunions, que jo la vaig fer perquè si) sinò que les noies esperen amb ansietat aquest moment i demanen als pares que ho preparin. Després hi ha tota una competició i comparativa de festes, perquè totes les amigues també volen fer-ho i que sigui millor que la resta. Arriba a un punt que els pares paguen el caché d'algun actor o cantant famós o famosete perquè aparegui per allà i balli un vals amb la debutant!

Crec que aquestes festes també tenen éxit a la resta de Llatinoamèrica.

Vaja jo trobo més lògic fer una festa gran als 18 quan arribes a la majoria d'edat, pero es curiós que no hagi canviat.

Casas lotéricas

Un dels paradigmes al Brasil son les cases lotéricas, un exemple de com poden  funcionar bé les coses posant-hi ganes i pensant una mica. Avui ha concidit que un amic em pregunta sobre pagar factures a una tal de casa lotérica i què son. Bé, una casa lotérica es básicament una administració de loteria estatal i que també fa funcions de banc. La loteria oficial del Brasil es la que organitza la Caixa Economica Federal, un banc públic i funcionen com una xarxa de franquicies mitjançant licitació pública. A més de poder jugar a les apostes de l'Estat, estan autoritzades pel Banc Central Brasiler per poder rebre pagaments de factures d'aigua, llum i telèfon, mensalitats de diferents bancs associats i distribuir pagaments de beneficis i ajuts socials. A part poden recarregar el saldo del telèfon, de la targeta de transport públic. La gran vantatge que tenen es que a part de concentrar tot això, tanquen a les 19h, facilitant la vida de qui no té temps d'anar al banc (que tanquen a les 16h)

A volta do femómeno 2

Torno a reactivar el blog després d'increïbles i curts (?) cinc anys. Molt ha canviat el Brasil i també un servidor, però des de que vaig recordar que tenia un blog sobre el Brasil (filtre perceptiu activat?) he decidit donar-me el gustazo de tornar a publicar cosetes, que no serà per falta de novetats! Apa som-hi!

A volta do Fenomeno!

presentació de Ronaldo pel Corinthians, avui mateix, seguit per 6.000 seguidors.

estudio estadio

Ara que he començat a parlar de futbol, un breu repàs al que ha estat el campionat brasiler 2008. Un campionat apassionant, on s'ha decidit tot a la última jornada, tant per dalt com per baix.

Després de unes quantes jornades, Sao Paulo, Gremio, Cruzeiro i Palmeiras es jugaven el campionat, el palmeiras de vanderlei luxemburgo, tot i fer una bona temporada ha acabat en quarta posició, una més que la temporada passada, tota una desilusió donat la gran inversió que havien fet aquesta temporada, començant per l'entrenador. Gremio i Sao Paulo s'han barallat pel campionat fins a la ultima jornada. El Sao Paulo havia començat malament i ha fet una segona volta espectacular i de fet no ha fallat en la ultima jornada i ha aconseguit el campionat, sent el tercer consecutiu i el sisè que aconsegueix.

Per la part de baix, dues novetats, la Portuguesa, quart equip de sao paulo, cau a segona juntament amb un gran de Rio, el Vasco da Gama, el que entrenava i va penjar les botes el gran Romário. Es confirma que portuguesa i corinthians no poden jugar junts en la mateixa divisió, quan un puja l'altre baixa.

Així doncs queden Sao Paulo, Gremio i Cruzeiro en plaçes de libertadores i el Palmeiras que haurá de jugar la fase previa de libertadores.

Com a máxims golejadors tenim a Keirrison del Coritiba amb 21, igual que Kleber Pereira del Santos i Washington del Fluminense. Hernanes, del sao paulo, que sonava pel Barça ha estat elegit el crac del torneig.

Invasió alvinegra

Fa 32 anys de la major movimentació d'aficionats a un club de futbol. el 5 de desembre del 1976 uns 70 mil seguidors del Corinthians van anar al Maracana de Rio de Janeiro a veure la semifinal del campionat brasiler contra el Fluminense. En total, el públic de l'estadi va ser de 146.000 espectadors, récord de públic en un partit del Corinthians.

Tot va començar quan el president del Fluminense, que llavors tenia l'anomenada "máquina tricolor" guanyadora dels campionats del 74 i 75, va enviar només 10 mil entrades cap a Sao Paulo, dient que serien suficients ja que els aficionats del Corinthians no anirien a Rio, encara que enviés la meitat de les entrades. Per rematar-ho, va disponibilitzar 70 mil entrades en total. Com a resposta l'afició es va movilitzar en massa cap a Rio, paralitzant la ciutat i ocupant la meitat de l'estadi.

El corinthians feia 21 anys que no guanyava res.

La semifinal va quedar 1-1 i el corinthians va guanyar per penals, passant a la final amb l'Internacional de Porto Alegre, que va perdre per 2-0.



Per cert el Corinthians es el club pel que ha firmat per un any el Ronaldo, el mateix que jugava pel Barça i Madrid, demà el presenten. Aviam.

Els graus

Una cosa que l'altra dia em va cridar l'atenció (bonica expressió) son els diferents graus per expressar un cert compromís amb la parella.

Repasso ràpidament:

En el grau de menor compromís hi ha el namorico, que sembla tret de Saragossa pero no. Un namorico es una relació que acaba de començar i en teoria de curta durada, o sigui un rollete.

Després ve el namoro, que es quan la relació ja porta un cert temps, més estable i més seria. en aquest cas seria el namorado o la namorada.

En el seguent graó hi tindriem el noivado, es a dir, casi a punt de casar-se o relació formal, conéixer la sogra i demés patxanga. Noivo i noiva.

I l'ultim grau seria després de formalitzar la relació, el temut matrimonio, amb el marido la mulher i els churumbeles per allà pululant.

Curiós el concepte de namorico i namoro.

El millor cul del món

Una brasilera de 20 anyets, Melanie Fronckowiak (nom típic brasiler?) de la bonica localitat de Pelotas (si ja sé), a Rio Grande do Sul ha guanyat l'honor de tenir el millor cul del món a més de 15 mil euros.


La senyoreta Melanie ja havia estat miss del seu estat al 2007 i elegida com el millor cul de brasil en les fases inicials del mateix concurs que ha acabat guanyant a la final.

Volia fer un post sobre l'economia, pero què collons, alegria!

Parabéns!

per cert, cul en brasiler es bumbum (en finolis), parlant clar es una bunda. De res.

Batalla campal

Seguimos informando...

Ahir encenc la tele i veig una batalla campal de collons, barricades, antidisturbis, bales de goma, bombes de fum... dic ostia alguna mani (de les poques que hi ha) que ha sortit de mare. Pozí. Arabé, els manifestants eren de la policia civil, demanant millors condicions salarials (què si no?) i els antidisturbis eren de la policia militar, apa fraticidi.

Els policies civils porten fent vaga des del dia 16 de setembre demanant més calers, cosa que el govern els hi diu aire que vol dir vent. Ahir varen fer una mani i volien arribar al palau dels bandeirantes, seu del govern de l'estat. Allá els hi esperaven els Policies Militars per impedir-los el pas. Començen les osties quan volen trencar el cordó de seguretat.

Total 24 ferits i una imatge lamentable.

Què collons foten els policies civils anant a manifestar-se amb pistoles, porres i cotxes? no sabien que l'àrea próxima del palau és prohibit manifestar-se?

El segrest del segle

Portem 89 hores del segrest més llarg de l'estat de Sao Paulo. Dit així sembla un qüestió d'estat.
La realitat es que un nano de 22 anys ha segrestat a dues noies de 15. el motiu es que la noia el volia deixar i ell no ho volia, amb lo que el dia 13 va anar a casa d'ella i va segrestar a la noia, una amiga i dos més a punta de pistola.

El mateix dia va deixar anar els altres dos nanos. El dia següent va deixar anar a la amiga de la exnòvia i així es va quedar. Llavors varen arribar a un pacte amb el segrestador, si la amiga tornava, ell s'entregaria. Així que la policia va tornar a enviar a la noia (menor recordem-ho) a l'apartament i no en va sortir més. La familia de la noia ho sap per la televisió. Cagada com un temple. Tornem com a l'inici. Al pare de la noia li dona un atac d'hipertensió, que encara em sembla poc.

Pel que he sentit portaven sortint 3 anys, amb la qual cosa el paio estava sortint amb una nena de 12 anys, que ara el deixa i el tio agafa dues pistoles i la tanca a casa seva "per conversar amb ella".

Moltes coses que no entenc, com pot sortir la policia dient que l'amiga pot sortir quan vulgui i no es considera hostatge? perquè coi no invadeixen el puto apartament? no poden arribar en un acord amb un paio de 22 anys en quatre dies? com poden tornar a enviar a l'amiga sense que l'acompanyi ningú? com pot un tio sortir amb una noia de 12? segons sembla l'unic que impedeix rendir-se al paio es que no té prous collons, llavors tant costa acabar amb aquesta tragicomèdia?

país de mongols

Actualitzo: el segrest ha acabat de la pitjor manera, el paio ha disparat a la seva exnovia al cap i a l'abdomen, i a la boca a l'altre. La poli ha entrat i l'ha arrestat. l'exnovia está en coma irreversible.
La poli diu que qui saben portar aquestes coses son ells i la resta no en té ni puta idea i que podien haver disparat al paio pero com que no tenia antecedents i es tractava d'una crisi amorosa no ho varen fer.

Més coses, la poli va entrar amb el pretext que havien sentit un tret, segons una cadena de televisió i les imatges que va emetre, fet que concordava amb la versió de la poli. Després es comprova que no era un tret sino un soroll que van confondre amb un tret. Si fos així sembla que l'entrada al pis de la poli hauria espantat al notes i disparant així a les dues noies.

Per cert, al final la noia que estava en coma ha mort. L'amiga s'ha recuperat.

país de mongols

que bonito nombre tienes

Ai aquests noms brasilenys... lletjos a matar, ara sí variats els que vulguis (quan no inventats)

Aquí van uns quants per si teniu un bambino i no us decidiu

• Aldo
• Lourival
• Laurindo
• Getúlio
• William
• Rogério
• Reginaldo
• Valmir
• Cleiton
• Lindomar
• Odair
• Emerson
• Edoir
• Edson
• Amauri
• Ailson
• Eliel
• Edvaldo (i edevaldo, erivaldo i molts altres que acaben amb -aldo)
• Claudemir
• Glauco
• Fabiano
• Wilson (i Vilson)
• Deoclécio
• Gilmar
• Gilson
• Aredio
• Vilmar
• Romulo
• Randolfo
• Walber
• Themístocles
• Walter ( i Valter)
• Valdir, nadir i Jadir
• Gilvan
• Américo
• Kleber
• Anadir
• Robson
• Deonésio
• Zigomar
• Sydonio
• Nelson
• Eliomar
• Adroaldo
• Arécio
• Autamiro
• Darlon
• Eder
• Wellington ( i washington)
• Wagner
• Moacir
• Aguinaldo

Aviam si un dia en recullo uns quants de dones.

portunyol

Això no ho hauria de fer, pero no em puc aguantar.

Context: parlant amb un agent aduaner en una fira quedem per a que m'envii un mail de presentació ja que he d'importar una caixa. Vale, te l'envio en espanyol- em diu tot content. De puta mare així ja el reenvio als jefazos... - sóc un ilús, va i m'arriba el següent:

Buenas Tarde Sr Enric

Salud Suceso y Prosperidad

Presado Enric

Estimo que encuentres bien.

Tuvimos el prazer de hablar con su persona cuando en la feira hecho en San Pablo Brazil, en Anhembi en su stand.

Aprovecho y gustariamos de apresentar nuestra compania.

Operamos com los Fletes Maritimos desde o para Espanha para o Brasil, en Contenedores o carga suelta.

Estamos abierto para receber vossas consultas sobre fletes marítimos.

Gustaría de informa datos de nuestro agente en la España para el futuro contacto con su fabrica en la España para cualquier duda cuanto al embarques consolidaciones de los contenedores o embarques de carga suelta

Trabajamos también con el despacho aduanal donde podremos ofrerecer ayuda con llegadas de amuestras.

Tenemos Messenger y Skype para su contato on line.

Cualquier duda estamos a sus ordenes

Toca't els ous, "despacho aduanal"

Total per refer el mail de dalt a baix ja m'el podria enviar en portugués.

Ouro Preto

Em quedava pendent parlar el viatge a Ouro Preto, Minas Gerais. Com que per consultar la wiki i el google fins el més idiota ho pot fer, passo de posar dades. Busqueu-les xatos.
El meu parè del viatge: si aneu amb colegues i voleu una mica de festa NO aneu a Ouro Preto, almenys que sigui carnaval o el festival de les bragas en la mano. Ni Perry Mason a la una de la nit. I a sobre quinze esglésies per metre quadrat. Maco si molt. Els ha servit d'algo? no.