Transport

São Paulo té una extensa xarxa d’autobusos i una xarxa de metro i tren de rodalies en expansió, sent una de les xarxes de major ocupació del món.

Dónde está Wally?

La xarxa de metro de SP te quatre línies, amb només 75 km de xarxa, 64 estacions, 150 trens i transporta diàriament més de 4 milions de passatgers, sent 11 milions de passatgers per cada quilòmetre. La xarxa esta integrada amb la de trens de rodalies de la CPTM (Companhia de Trens Metropolitanos). El mapa amb tota la xarxa es pot consultar en el següent enllaç:

http://www.metro.sp.gov.br/pdf/mapa-da-rede-metro.pdf

Recomanem anar de metro a partir de les 9h fins les 16h, fora de l’horari més crític.

El bitllet senzill de metro costa 3 reals i l’horari del metro es des de les 4:40h fins a mitjanit de dilluns a divendres,dissabte i diumenge funciona fins la 01h.

Cues i més cues

La xarxa d’autobusos mobilitza prop de 6 milions de passatgers per dia. La xarxa té 15 mil vehicles distribuïts en 6 consorcis i més de 1.300 línies, totes sota la supervisió de la Sptrans. El preu del bitllet senzill es de 3 reals.

Hi ha integració entre els autobusos de la Sptrans i el metro/CPTM mitjançant el “bilhete único”. Aquest es una targeta moneder que permet carregar-la amb un import i pagar tant el metro com l’autobús. Aquesta targeta permet fer fins a 4 trajectes, sent un d’ells de metro o tren durant un període de 3 hores des del primer pagament per un valor total de 4,65 reals. La targeta es pot comprar en les finestretes pròpies dins de les estacions de metro, loteries o quioscos de carrer i recarregar en els terminals dins de les estacions i loteries.

El millor cul del Brasil

Molts m'ho havieu demanat i fins i tot implorat, que us informés del principal (?) concurs de bellesa femenina del Brasil. No estic parlant del Miss Brasil, ni de la desfilada de Victoria's Secret, estic parlant del concurs que té la dura (?) feina d'escollir el millor cul verdeamarelo, el cul que es la cara del país, la bunda do Brasil!

Aqui la guanyadora  (la del mig) i les finalistes, totes molt contentes de participar a la tercera edició del Miss Bumbum, un concurs retransmès per televisions de Portugal, Holanda, França i Bèlgica.



I aqui la celebració de les guanyadores, ni cava ni ram de flors ni punyetes...



La guanyadora té 25 anys i es de l'estat de Goiás, Parabéns!

Paraula del dia

Trubufú: cardo borriquero, feto marino, una tia que ni con un palo vamos

Muito caro

Una de les sorpreses que molta gent que arriba a São Paulo s'emporta son els preus. 

São Paulo es la ciutat més cara d’Amèrica i Rio de Janeiro la segueix de prop. En l’últim informe de la consultoria Mercer, São Paulo està en la 12ª posició i Rio de Janeiro en la 13ª tenint com a base els preus de Nova York.

Sempre he tingut la imatge que Brasil era un país barat, principalment per falta de coneixement, tot i que els preus varien molt depenent de cada ciutat i de cada estat, en general les grans ciutats son cares, al mateix nivell que ciutats europees i les ciutats més petites son molt més barates.

En general, els hotels a Sao Paulo son cars, incloent els de les xarxes internacionals (Melià, Accor, Marriott) pel que es recomana buscar a fons, doncs alguns barris son els més buscats i tenen preus més alts a les regions més turístiques o de negocis (regió de la Avinguda Paulista, Faria Lima i Berrini) pel que hotels en el centre, Barueri o Guarulhos o prop de recintes firals poden ser bones opcions depenent del motiu del viatge. També s’ha de tenir en compte que Sao Paulo rep molt turisme de negocis, fires i congressos i en algunes èpoques falten places hoteleres. La mitjana de preu per una nit es de 240 reals al 2011 (uns 80 euros) i l’ocupació hotelera va ser del 69,29% l’any passat.

Es poden buscar bons hotels fent servir pagines web com Booking, hotels.com, etc. i solen tenir millors tarifes.

Els restaurants a Sao Paulo son molts i n’hi ha per tots els gustos i pressupostos. Moltes vegades el propi barri determina el nivell de preus dels restaurants pel que es recomana també buscar bastant. Hi ha restaurants de menys de 20 euros per persona fins a més de 200 euros.

Guies com la publicada per la revista Veja o pels diaris Folha de Sao Paulo i Estado de Sao Paulo son útils per buscar restaurants i activitats:

http://vejasp.abril.com.br/comida-bebida

http://guia.folha.uol.com.br/restaurantes/

http://restauranting.com.br/g/sao-paulo/sp

Eike el Déu Sol

Bé algú ho havia de dir, després d'alguns anys venent al pobre (?) del senyor Eike Batista com el jesucrist que atacaria els problemes crònics del Brasil i seria el líder de l'iniciativa privada (??) al final ha acabat sortint escuat i declarant la bancarrota de la seva empresa insignia la OGX fa quatre dies i guanyant el titular del NYT com la bancarrota més important d'América Llatina.

La OGX va tenir el seu moment de glòria al 2011, quan va tancar un acord comercial amb la Shell i va començar a perfurar el primer pou produtor de petroli al camp de Waimea. Un any més tard va haver de reduir la seves agresives previsions de producció del camp de Tubarão Azul, on estimava extreure 20 mil barrils diaris ara preveia treure'n només 5 mil, iniciant la crisi en que es troba actualment al no poder pagar els deutes. Més noticies han sortit avui sobre la poca capacitat dels pous de l'empresa, és a dir, eren conscients que les previsions eren irreals i tot i això no ho van comunicar. Tant irreals com saber que les reserves de petroli reals eren un 82% de les anunciades.

Tot i això el grup té altres empreses que poden tirar endavant, tot i que al estat totes lligades a la OGX, reben un fort impacte. La primera es la OSX, de construcció naval orientada a fabricar els equipaments i plataformes per la OGX. També està gairebè en bancarrota, tot i que té alguns inversors interessats doncs és un sector prominent.

Actualització 11nov: la OSX també ha entrat en suspensió de pagaments.

La MPX es l'empresa de generació d'energia que va ser venuda a l'empresa E.ON que ara té un 36% de l'empresa.

La LLX es l'empresa de logística, sorgida per aprofitar la manca de ports i infraestructura portuaria. El control el té el grup americà EIG.

La MMX es l'empresa de mineració, que segons diuen no té deutes i ha de presentar un nou pla de negocis.

També hi ha la CCX, de planificació de mines, la REX de promoció immobiliaria, la AUX de mineració d'or, la SIX  de semiconductors, la IMX, d'entreteniment i que forma part del consorci guanyador per la concessió de l'estadi del Maracaná, té un hospital, un equip de volei, té 50% del festival Rock in Rio i la NRX de catering aeri.

Així el grup d'empreses X (sempre posa un x a les empreses per simbolitzar que multipliquen la riquesa i creen valor (?)) tot i que queda molt tocat, no s'evaporarà com molts desitgen. Ara tampoc serà una panacea universal, al final, será un grup empresarial més amb um director molt mediàtic per dir algo. Un personatge vaja, perquè el seu llibre es lo més egocèntric que he llegit mai. Un tio chapat a lo Luis XIV i que encara té molta corda.

Trobo molt fàcil fer crítiques a aigua passada, quan ja està amb l'aigua al coll i tothom comença a analitzar errors estratégics i administratius per treure  i donar lliçons; quan va tenir els seu moment de fama tothom li anava al darrera i era tot sensacional. El mercat i el seu sensacionalisme.

15 anys

Una des les coses que em varen cridar l'atenció després d'un temps de casat amb una brasilera es la predilecció per costums brasilers que mai abans havia vist. Concretament dos events en especial, les festes de graduació o "formaturas" i les festes de 15 anys o festes de "debutante".

Les festes de graduació es fan quan es finalitza la universitat i es fa entrega del diploma, jo recordo com um moment important, pero bastant tristot, vaja vas tot trajat a la universitat et criden pel nom i la plana major que no has vist en tots els anys que has estat allà et dona la mà, et felicita i  et dona el diploma, pues vale. Pues aqui al Brasil veig que ho fan "a lo grande", lloguen un auditori o sala de festes, conviden famlia, amics i coneguts, fan entrega dels diplomes amb dret a foto als monitors i després festa, que pot ser un altre dia i aqui es reuneix tots que acaben el curs aquell any i fan una festa, tothom vestit de gala, amb actuacions musicals en directe, dj's, open bar i menjar, depenent de la universitat amb més o menys caché.

Un altre tema curiós son les festes de debutante, que son els aniversaris de 15 anys de les noies, que trobo un concepte sortit de la cort de Lluis XIV (tant que el concepte crec que és francès). L'origen era presentar en societat les noies que feien 15 anys i a partir de llavors se les considerava dones i tenien accés a fer servir roba de dona, maquillatge, liar-se amb tios i tal. Avui en dia cal? amb 15 anys? doncs la debutant (lleig no?) arriba en plan princesa disney, com si fos un casament (?) els pares i familia tots trajats, amb dret a ballar un vals amb el pare en plan despedida que hoy me desvirgo (?) o sigui es un plan mini casament, amb retrospectiva en video (aqui tira molt), fotógraf oficial i video, dj's, musica i sopar. Lo que trobo més impressionant no és que la família ho vulgui fer per tradició (com les comunions, que jo la vaig fer perquè si) sinò que les noies esperen amb ansietat aquest moment i demanen als pares que ho preparin. Després hi ha tota una competició i comparativa de festes, perquè totes les amigues també volen fer-ho i que sigui millor que la resta. Arriba a un punt que els pares paguen el caché d'algun actor o cantant famós o famosete perquè aparegui per allà i balli un vals amb la debutant!

Crec que aquestes festes també tenen éxit a la resta de Llatinoamèrica.

Vaja jo trobo més lògic fer una festa gran als 18 quan arribes a la majoria d'edat, pero es curiós que no hagi canviat.