quarta-feira, 30 de janeiro de 2008

discagem incorreta

Tot parlant amb un colega per quedar per Rio aquest finde li dic que ja el trucaré i quedarem per allà. desprès de tancar la finestreta me'n he adonat que l'he cagat. No hi ha una cosa que em molesti més que trucar fora de São Paulo. Us explico.

Cada estat té el seu propi prefix telefònic, fins aqui ok, ara bé per trucar dins de l'estat mateix no cal posar el prefix, excepte segons quines zones que per trucar a 200 km dins del mateix estat es com si fos de llarga distància, bè en tot cas son casos puntuals. Tornant a l'anterior, si truco a un altre telèfon de sp seria 9999 9999 i punt, si truco a Rio pues amb el 21 al davant 21 9999 9999, la cosa es lia quan surts de sao paulo i has de trucar a un mobil de sao paulo el propietari del qual pot estar al mateix estat que tu (o sigui quan anem de viatge junts) llavors encara que estiguis amb la red móbil d'un altre estat o operador, has de marcar 0 11 i el telèfon. si truques a un telefon del mateix estat pero el teu teléfon no ho és has de posar els prefixos. i això vol dir que per trucar a un telèfon que tens guardat al móbil l'has de modificar quan surts de l'estat, perque si poses els prefixos sempre dins de l'estat no funciona i els has de treure.

i per si no fos prou lio perque no et clavin amb la trucada has de posar el codi de la operadora que tens, aixi si truco des d'un teléfon del mato grosso he de saber el codi de la operadora del telèfon del mato grosso que faig servir. per exemple per trucar a rio seria 0 41 21 9999 9999. en les trucades internacionals la cosa s'allarga, 00 41 34 999 99 99.

práctic no? jo penso igual

quarta-feira, 23 de janeiro de 2008

Fredor

Un cop a Brasil esperava igual que abans trobar-me amb novetats, però es clar, vivint i treballant allà mateix tampoc podia demanar gaire, a més hi anava amb la intenció de canviar i començar de nou, aprendre dels errors i portar la vida amb una mica més de cap. Com si fos una segona oportunitat.

De fet si hagués d'anar a Brasil de nou sense coneixer res i amb tot per començar potser m'ho pensaria dues vegades. Bé potser només es que em faria mandra.

Tot i això hi tornava tranquil perquè la major part de les coses ja les tenia i no m'en havia de preocupar encara que tenia una preocupació més gran, els que ja han tornat definitivament. Un cop aquí i veus que els principals colegues ja no hi són no puc evitar sentir-me desplaçat, algo així com la primera vegada que vaig arribar i tenia que començar a fer mans i mánigues per conectar amb tothom i tenia el sentiment que tenia la família lluny, doncs ara igual.

Fredor es la sensació que vaig tenir al baixar de l'avió i veure el dia lleig i plujós, la sensació que vaig tenir a l'entrar de nou al meu apartament i la sensació que continuo tenint abans de Carnaval. Potser aquest cap de setmana tot canvia...

terça-feira, 22 de janeiro de 2008

hola i adéu

La sensació de tornada al passat (aka back to home) era més intensa que mai, fins al punt de deixar de ser estimulant o agradable i convertir-se en pesada. Potser un dia es podria discutir sobre els efectes del back to home i fins a quin punt o perquè deixa de ser agradable i resulta molesta. Es curiós, tornes a casa desitjant tornar a tastar la cuina de la mama, el pernilet, el fuet, la secallona, les botifarres i embotits ibérics en general, anar a voltar una mica i redescobrir la meravellosa visió de l'Empordà, tornar a veure els amics i familiars, tornar a entrar a casa teva, etc. i notes que falta algo, esperes que a l'arribar a casa després d'un any tot sigui diferent, canviat, per millor o pitjor, però que diguis coi si que es nota que fa un any! i veus que no i tothom segueix allà mateix i els problemes de fa un any encara malviuen.

Bé mentiria si digués que no hi ha hagut canvis ni bones notícies i també mentiria si digués que no tenia ganes de tornar a casa, però la sensació que vaig tenir quan per primer cop m'embarcava rumb a Brasil era de que per primer cop en molts anys (des de la universitat) passava pàgina i el tornar a casa semblava com si hagués tornat a la pàgina anterior a donar una ullada i estava com perdut, sobretot els primers dies.

I sense adonar-me'n vaig canviar de xip i tornava a fer la vida anterior. Estava tan absort en aquell oasi que no vaig trobar estrany deixar de veure mosses imponents pel carrer, deixar de beure com un cosaco, sortir de festa com si l'endemà s'acabés el món ni tampoc el anar pertot arreu amb taxi, sopar cada dia fora o veure casos de frau i corrupció cada dia a la tele. Simplement amb un parell de dies portava la mateixa vida que fa dos anys, com si estigués de vacances del cole sense fotre res en tot el dia, només que una mica més als núvols de l'habitual.

Potser com que sabia que tornaria en poc temps no me'n preocupava ni pensava en els que estaven a Brasil. Potser sóc més de casa que un cul de Jaumet. Potser es que me la pixa tot.

Tanmateix els dies passaven i en un obrir i tancar d'ulls estava a la recta final amb totes les festes passades, ja preparant-ho tot per tornar i amb certa recança a fer-ho ja que a la fi i el cap, no deixa de ser casa meva.

Il Ritorno della dolce vita

Vet aqui que la beca es va acabar i servidor va tornar cap a casa amb una estranya sensació, ni me n'acabava d'anar del tot ni tornava definitivament a casa. Tenia mitja maleta a Sao Paulo i la resta venia amb mi així que no me'n vaig anar trist de deixar el Brasil ni del tot content de tornar a casa, sabia que tard o d'hora hauria de tornar a Brasil encara que estigués de conya a casa sense fotre pal a l'aigua o tingués moltes ganes de tornar a les platges brasileres.

Potser per això vaig aguantar tranquilament la gentada a l'aeroport, em vaig assentar tranquilament a la porta d'embarc (em sona malament això) i vaig pujar tranquilament a l'avió quan a qualsevol del meu poble s'hagues tallat les venes al veure més gent allá dins que al Portal de l'Angel per nadal. I em vaig adormir ben sopat.

Em vaig despertar a l'altura de les Canàries, just per esmorzar, baixar, perdre mitja hora en un control de passaports inútil i sense cap senyalització, recórrer la T4 de Barajas de punta a punta i perdre la conexió a barcelona. Tres hores més tard i un dinar gratis a la moderna i solitària T4 arribava a Barcelona.

No em podia treure de sobre la sensació de "been there done that" mentre passejava per bcn. no esperava cap meravella o novetat novedosa però m'invadia una sensació de tornar al passat, a recordar sense parar l'època universitària, les volldams a Gràcia, les tardes perdudes a la Pompeu, l'olor i les ventoleres al metro, el 20minutos, les cues de japos a la casa batlló, els taxis groc i negres, la munió de gent al carrer. Potser d'aixó se'n diu "estar a casa" al veure un paisatge conegut i gens estrany. Segurament.