quinta-feira, 27 de setembro de 2007

quarta-feira, 26 de setembro de 2007

Cas Calheiros

Un dels casos de corrupció a brasil i que actualment omple portades des de fa temps per lo sonat del tema, el president del Senat i home fort de Lula acusat no d'un, sinó de tres fraus - Malversació de fons públics, trencament del "decoro" parlamentari i apropiació indeguda de béns- tot això amanit amb unes votacions poc clares de les cambres legislatives.

De moment s'ha salvat del primer procés obert contra ell, el d'utilitzar recursos públics per passar la pensió a una amant i a la filla d'ambdós. Renan va utilitzar el senat per demanar disculpes a les dues. (i la dona què opina de tot això? per cert que l'amant surt al novembre a la Playboy)

El segon procés en aquests dies en curs es la condonació, juntament amb el Instituto Nacional do Seguro Social (INSS) d'un deute de 100 milions de reals de l'empresa Shincariol a canvi de que l'empresa comprés per un preu sobrevalorat l'empresa del germà de Calheiros.

El tercer procés l'acusa de ser el propietari ocult de dues emissores de rádio a l'estat d'Alagoas mitjançant taronges i recursos no declarats, ja que la Constitució prohibeix que els parlamentaris tinguin contractes de concessió de servei públic.

Un fiera no?

Cronologia a la Folha, lectura molt recomanable per veure el circ que s'ha muntat, ja que a tot això s'hi sumen unes votacions poc clares i unes maniobres polítiques dignes d'un a película.

segunda-feira, 17 de setembro de 2007

Sexual healing

Lo prometido es deuda. Vaig dir que parlaria del tema sexual i avui ho faré.

Brasil es un país de contrastos, tothom ho diu i per alguna cosa serà. Hotel Hilton Morumbi on es va hospedar el sr. Bush quan va visitar São Paulo fa poquet i favela a cinc minuts a peu. Gent dormint a qualsevol cantonada i concessionari de Ferrari, Maserati i Harley Davidson. Sou de 600 reals i de 40.000 reals al mes. En general, qui es pobre es molt pobre i el ric es molt ric.

Bé no us explicaré tot el rollo de les diferències de classes socials, sino que és simplement per ilustrar una mica el tema. Un país tan religiós com Brasil, on tothom que conec assegura creure en Déu (no anar a l'església ojo) i tenir tan assumit que anar de putes es normal, un país on el carnaval es una conjunció d'excessos i no es pot fer top less a la platja (está prohibit).

Una de les coses que xoquen al visitant quan arriba al Brasil és que les parelles están molt juntes i es soben constantment.

La raó es la promiscuitat. Tant una part com l'altra saben que l'endemà la relació pot acabar tant rápid com va començar així que mentre tenen algú al costat semblen paparres. Pel mateix motiu, la gent es casa i descasa amb una facilitat acollonant i es facil veure noies de vint i pocs amb fills i casades o bé amb fills i solteres, cosa que xoca bastant amb la mentalitat europea.

Deixant de banda que les relacions son cosa rápida i intensa i que el paio que porta quatre rosaris va de pet al puti després de la feina parlem ara del tema relacions intersexuals, o de com es lliga carai.

Per a les noies es extremament fácil, no han de fer absolutament res, el brasiler es una persona proactiva en aquests afers i entra directe. Per als nois, opció 1: espereu a la mirada d'ella (però mirada amb intenció eh! no la mirada de passada) i directes cap a ella, cinc minuts de xerrameca i morro. Opció 2: doneuli xerrameca i si s'interessa per vosaltres aneu retallant distàncies fins que ella us dongui el ok o el ko. Res de fotreli a la pobra mitja hora de xerrameca idiota, aquí tenen clar el que volen i si s'avorreixen ja us diran apa siau o posaran cares rares. Sembla molt dur dir això, però el rollo tipu spanish de fer un interrogatori, demanar mail i telefon i anar quedant per parlar com que queda paleto. For real.

Un altre aspecte a tenir en compte es que aqui morrejarse amb algú no vol dir gaire res, potser la tia que acabes de morrejar ha fet el mateix amb tres més i tu ets el postre i a l'inrevés. Cuidado amb això perquè si no ho saps ja t'emociones i penses que has trionfat, que ja tens parella o el cuento de la lechera i quan l'altra passa de vosaltres es fotut.

Bé crec que després d'aquesta parrafada ja esteu previnguts de lo que es cou. Nuff said.

sexta-feira, 14 de setembro de 2007

1000 visites!

Parabéns a vosaltres, que sou els que perdeu el temps llegint això i parabéns per a un servidor per perdre el temps escrivint això. Un cop fetes les presentacions, m'alegro comunicar que ja s'ha superat el llindar de les 1000 visites, que es diuen rápid però per un bloc petitet i de circulació reduida son moltes.

Per a les 2000 visites prometo taja de caipis, tant si encara estic per aquí com si ja estic a casa. Com que no tinc cap souvenir per regalar es lo que hi ha, encara que potser agafo una samarreta del Flamengo (aquella de Lubrax) i la poso de regal, ja veurem.

Apa salut i peles!

quinta-feira, 13 de setembro de 2007

Rio de Janeiro

M'havia deixat unes vistes panorámiques de Rio de Janeiro



En la primera es veu el que seria la zona de Flamengo, Botafogo i Pão de Açucar i a l'altre banda del mar, Niterói.

La segona correspon a la part d'Ipanema amb el seu llac, Copacabana i el Pão, completant la vista des del mirador camí del Cristo.

I fins aquí el tour turístic de Rio, tornem la connexió als estudis centrals.

quarta-feira, 12 de setembro de 2007

Ilhagrande


Ves per on, un altre viatget que un servidor es marca. Us poso en context, el divendres passat era festa a tot el país, no em feu dir què era perquè no ho sé ni m'interessa, perquè com a bon expat, me la suda. Aquí la gent té un finde llarg i surt de la ciutat com si li cremés el cul així que per no agafar tota la lentidão vam decidir anar de tranquis, llogar una Zafira per al pessoal i sortir de Sampa a mitjanit.

Dit i fet, mentre alguns es treien la son de les orelles (els cabrons que havien fet un cop de cap) vam intentar trobar la postureta dins del cotxe i cap a Ilhagrande hi falta gent. Aviam Ilhagrande com podreu deduir, és una illa gran. OK, bé nanos, seguim. Situada a la part sud de l'estat de Rio de Janeiro, davant del poble o localitat o lo que volgueu d'Angra dos Reis, un lloc on els pijíns i gente maca de Rio va a estiuejar. Per arribar a Angra que es d'on agafes un barco fins a l'illa tens dos opcions, anar per la costa i menjar-te les possibles retencions ja que feia caloreta i tothom anava a la platja o bé anar per l'interior. La decisió estava clara.

Com que el full amb les direccions va sortir volant per la finestra quan vam entrar a l'autopista, anávem preguntant sobre la marxa. I la marxa va ser llarga, Angra dos Reis está a 700 km de São Paulo així que ens vam tirar unes 6 horetes ben bones, la majoria sobant. Vam arribar a Angra sobre les set del matí, just per aparcar el cotxe, esmorzar una pizzeta molt guarra i agafar tickets per al barco. La travessia en barco dura una horeta i mitja i et plantes a Abraão, el principal poble de l'illa si no és l'únic. Ilhagrande es algo així com una reserva natural, no hi ha carreteres, ni cotxes, ni caixers automátics, ni cap vehicle a motor. O et mous a peu o en barco.

Varem arribar a la Pousada Beira-Mar, davant del port i vam negociar el preu per anar a la platja de Lopes-Mendes, la més coneguda, a una hora del poble. A la platja s'hi arriba des d'una altra platja on hi ha un moll i s'ha de caminar una mitja hora i val la pena, l'aigua molt neta, la sorra que sembla neu -quan camines se sent zuc! zuc!- i un cop allà vam dormir una estoneta. Per sort la platja és gran, perquè hi havia bastanta gent i no semblava una platja verge on no hi ha gairebé ningú. Tot i així vam dinar un bocata i unes ruffles i doritos que es lo que hi havia per allà i tornada cap al poble.

L'endemà ens varem aixecar tard (coi de caipirinhes) i ja no hi havia barcos per anar on volíem, així que vam anar a peu a la platja de Feticieira on hi havia unes cascades pels voltants. Una horeta i pico de caminada, al principi amb les xancletes, al final descalços en plan indígenes. Vam arribar rebentats a la platja, però les cascades van molar i la platja era petita amb poca gent i realment espectacular. Just el que volíem. Això si la volta amb barco que amb la sorra i sal de la platja et queda l'entrecuix cuit.

The final day voliem algo en plan a lo grande, farts de caminar pel bosc i d'anar amb barcos de 100 paios, així que ens vam aixecar més d'hora i vam llogar un barquito chiquitito per nosaltres solets que ens va portat a un racó de l'illa amb l'aigua transparent nanos, i no era un llac tancat, perfecte per fer submarinisme i veure un munt de peixos raros només amb la máscara i les aletes. Acollonant, després prenent el sol a sobre del barco ens va donar un tomb pels voltants, algunes platges desertes i alguns llocs per bucejar. Un passeig que valia tots els calers del món, que vaja n'hi havien que feien lo mateix amb el iat de lujo i nosaltres amb un barco de pesca i un parell de collons. I per quatre rals.

La tornada va costar, més pel fet de deixar aquell paradís que per la pallissa de cotxe.

Fotos de nou a Flickr

terça-feira, 4 de setembro de 2007

BBB

BBB no es cap onomatopeia, ni talla de sostenidors, ni de condons. Son les sigles del Big Brother Brasil, que com molts altres programes s'adapten al format brasiler afegint el nom del país al darrera del nom original. Un altre dia parlaré del Pimp my Ride Brasil, que també és un riure.

Bé tornant al tema que ens ocupa, el BBB, que es com es coneix popularment, té una fama i popularitat increíble, difícil d'equiparar amb la versió ejpañola. Mentre durava el concurs es comentava als busos, a la feina i a la caixa del super les nominacions i esdeveniments del "pograma". Podeu pensar que es la primera o segona edició i encara es un tema recent. No xatos, ara estan preparant la vuitena (8 que quedi clar) edició.

I que es lo atraient del tema? ja coneixeu la mecànica del programa i la veritat, veure una colla de pallassos, esquizofrénics o freaks directament intentant mantenir una conversa o mullar el xurro sense ser vist cansa bastant. Quina és la diferència doncs? Doncs que de la última edició, almenys dues noies han sortit a la portada de la Playboy brasilera. La Carol i la Fani (si noms molt killos), a més d'altres belleses com la Iris, la Analy, la Flavia o la Juliana, a més de la mencionada Fani.
Davant aquest panorama, un es pregunta que cony fan a Espanya. Jo la próxima edició no me la perdo, davant dels perfils d'algunes candidates que treuen la son a molts, per exemple la Bárbara, la Maira, la Fabiana, o la Camila, que fot por el tros de dona aquesta.

El site de la 8ª edició del BBB es aquest

PD: Vale algú em sortirà amb el rollo de que aixó es una vergonya, una denigració de la dona, que sóc un masclista i del pal. Senzillament, aquestes coses per aquí importen una merda, tant als tios com a les ties. Un altre dia comento el tema sexual per aquí.

segunda-feira, 3 de setembro de 2007

La repolla

Ja he parlat sobre el trànsit en aquest sant país, encara que generalment de la bogeria de São Paulo. Aquest finde mentre anàvem a la Ubatuba a la platgeta hem anat comentant sobre la marxa els inicidents i paranoies que anavem veient. Per una part hi ha el comportament dels conductors que per norma general, sembla que els hi costa sortir del carril esquerre. Igual veus una cua al carril esquerra i com més a la dreta més despejat, això a les vies de circunvalació tipu Marginal Pinheiros o Tietê es veu sovint i tornant de la platja a vegades anava el carril esquerre ple i el dret buit, així que avançávem pel dret (lleig pero es l'únic remei si no vols gastar cinc hores en tornar). Després sempre hi ha el Fitipaldi que va a tota hostia zigzaguejant d'un carril a l'altre, i igual va amb un Cayenne que amb un Fiat Uno petadísim, els intermitents, aquí més que mai son opcionals. Durant el viatge també vam veure casos de valor, molt de valor, com anar per una autopista kilométrica (l'Ayrton Senna, amb poquíssims llocs per parar) amb una 125 amb dues persones carregades fins a dalt, gent a peu pel voral de l'autopista, gent atravesant l'autopista amb bici, cotxes anant pel voral sense veure perquè, etc.

D'altra banda tenim la magnífica senyalització, o bé inexistent o bé surrealista. Per arribar a Ubatuba has d'agafar la sortida per a Caraguatatuba (si tela) i on posa que per aquella sortida s'arriba a Ubatuba, doncs el rètol estava entre l'autopista i la sortida, just després del desvio, que es veu però si no saps per on vas ja no pots reaccionar. Desprès, els rétols per indicar Ubatuba son collonuts, cada deu minuts un rètol en una direcció diferent que et fa donar una volta collonuda. Hi havia rètols d'Ubatuba fins a la sopa!

En cas de no saber per on es va, cuidado en preguntar a qualsevol, que no tothom sap llegir i escriure i o bé ja no us entenen o bé us envien on ells creuen que está. Lo millor es sempre preguntar en gasolineres, supermercats o restaurants, on hi passa molta gent.