terça-feira, 31 de julho de 2007

Ritual'Delic

Dissabte passat vaig anar a la primera rave des de que vaig arribar! tot i que fotia una fred increíble i plovinejava una mica va molar bastant. La rave aquesta, Ritual'Delic es una rave privada, de poca duració i petita que es va fer a 40 km de Sao Paulo, en un recinte que ja tenia infraestructures i semblava més una disco a l'aire lliure que una rave clássica.

Sobre la rave, dues pistes, la més gran era la Low stage, més rollo techno, i una carpa petita que era la High stage en plan psytrance i on estaven els més colocats XD. El personal bastant típic i moltes (moltes) ties bones, el problema es que era impossible fer-se entendre (subiddooon) i amb el fred que fotia no podies parar quiet.

Curiositats, alguns paios embolicats amb mantes per allá en plan taliban, els pastilleros amb l'ampolla d'aigua al revés i un tall al cul per anar bevent (?) i al bar no hi havia cubates, hi havia cervesa, aigua, refrescos, energétic i vodka, per separat, així que m'anava fotent gots de vodka a palo seco. Quin remei oi?

Deixo un video de la High stage, perque us feu una idea de la musica i el rollo, encara que no es veu gaire cosa.

7 graus

La matinada de dilluns va ser la més freda de l'any, amb 6,4 graus a la zona nord de la ciutat i uns 7 al meu barri. Al sud del país hi ha risc de gelades i temperatures de -5º sí, parlo de Brasil, no m'he equivocat de país.

El pitjor es que durant el finde la temperatura per les tardes no passava dels 12 amb la qual cosa fot fred durant tot el dia. Resulta que no s'havien registrat temperatures tan baixes a Sao Paulo des de l'agost de 1991. Escalfament global? ritmes cíclics? situació puntual? a saber, l'únic que sé del cert es que fa una fred de collons.

El costat positiu de la situació es que diuen que la baixada de les temperatures pot haver contribuit a reduir el nombre d'homicidis a la ciutat, que el cap de setmana passat varen ser 3.

terça-feira, 24 de julho de 2007

Sorry

Ho sento, ja em perdonareu (o no) però no puc deixar de comentar les notícies que segueixen sortint en relació a Congonhas. Ahir va caure un xàfec de cal déu durant gairebé tot el dia i la pista auxiliar de Congonhas (la principal está tancada des de l'accident i estarà tancada fins que acabin les investigacions) es va tancar per aterratges quatre vegades. Se suposa que les obres de remodelació varen començar per la pista auxiliar, així que ja m'explicaran com collons es fa una remodelació deixant la pista amb els mateixos problemes que abans, ja que han de medir l'aigua acumulada.

Després resulta que hi ha hagut un despreniment de terres al costat del principi de la pista i la terra ha ocupat tres carrils del carrer que dóna accés a l'aeroport, segons infraero degut a que l'avió accidentat va trencar una canalera que escorria l'aigua.

Després el president d'Infraero es molesta per la posibilitat de la intervenció de la Federació Internacional de Controladors Aeris per ajudar a resoldre la crisi brasilera, dient que son uns imbécils i que es fiquin en els seus assumptes i que ells ja cuidaran de resoldre la seva crisi. Literal. O sigui que tenen una crisi de la ostia des de fa com a mínim 10 mesos, que en tot aquest temps no ha millorat ni canviat absolutament res i no volen ajuda externa. Al.lucino pepinillos.

Ara en ve una de bona, Lula es reuneix amb els ministres i decideixen augmentar les tarifes aérees (en un futur proper) per cobrir les despeses de la reducció del moviment a l'aeroport de Congonhas (en un futur llunyà). Més caradura imposible.

Sobre l'accident, els primers anàlisis mostren que el pilot no va intentar enlairar-se de nou i que el mateix avió ja havia aterrat dues vegades a la mateixa pista en el mateix dia i amb condicions climátiques pitjors. El primer aterratge va ser en tornant de Brasilia a SP, després l'avió va sortir de SP cap a Belo Horizonte, de BH a SP i de SP a Porto Alegre. És a dir que fins a l'incident, l'avió ja havia fet set vols en total amb la turbina reversora aquesta sense funcionar. En teoria la turbina aquesta no es problema per continuar operant amb l'avió segons el manual, així que la cosa está apuntant a que el marró se'l menjarà Airbus.

I encara més, ara segons una acta d'audiència pública realitzada per l'ANAC (Agência Nacional de Aviação Civil) a l'abril d'aquest any revela la pressió exercida per les operadores aérees per fer les obres de reforma el més rápidament possible. Evidentment tothom nega que pressionés perque Infraero alliberés la pista abans d'hora. Per cert que demà es començen a fer les ranures per evacuar l'aigua. A bones hores.

Pel que fa a l'aeroport de Cumbica (Guarulhos) les operacions d'aterratge i enlairament s'estan portant a cap mitjançant instruments degut a les males condicions climátiques.

Jo ja n'estic cansat, de veritat, us podria posar un post sobre notícies així que van sortint cada setmana i tot i així aquí ningú mou un dit fins que no en passa una de grossa. Saben de sobra que quan plou, plou molt, que les pistes sofrien problemes amb l'aigua des de fa temps, que l'aeroport estava sobrecarregat, que la seguretat deixa molt que desitjar i tot i això i com si res. Ara hi ha hagut una tragèdia, s'ha posat en entredit la seguretat aèrea brasilenya a tot el món i espero que ara es reaccioni i es reformi el sector de cap a peus. Sóc un ilús europeu, sé de sobres que la majoria de gent aquí ja sap que no acabará passant res, no dimitirá ningú i els pocavergonyes que han tingut la cara de no invertir una merda inauguraran el nou aeroport o anunciaran les noves mesures com si fossin els salvadors de la pàtria. Com si ho veiés.

segunda-feira, 23 de julho de 2007

Brazilian techno

Encara no havia parlat de l'escena musical brasilera. Per començar quatre apunts sobre la que tinc més afinitat, la techno, properament també tinc previst parlar una mica del drum'n bass i del psytrance que son els estils que dominen per aquí.

Sobre l'escena techno sobresurten dos noms, Gui Boratto i Dj Mau Mau els de més renom dins i fora del país actualment. N'hi ha més, Anderson Noise, Renato Cohen, etc. L'escena electrónica brasilera encara és bastant reduida en comparació als paísos europeus i molts djs i productors es dediquen a imitar més o menys el que es porta a la resta del món. Els que aporten coses noves son básicament els que he anomenat.

Una mostra del techno nacional:



Del nou album de Gui Boratto, Chromophobia, molt recomanable

Vol 3054

Em sento obligat a parlar de l'accident succeït la setmana passada, ja no només per la tragèdia en sí, de sobres coneguda, sinó pel circ que s'està muntant sempre que en aquest país ha de sortir un responsable.

Com ja tothom sap, el vol 3054 de la companyia TAM va sortir de Porto Alegre en direcció São Paulo, on va aterrar cap a les 7 de la tarda hora brasilera. Va començar a aterrar de manera normal, així que ja van donar ordre d'aterrar al següent vol, però inexplicablement, el pilot va voler tonar-se a enlairar degut a que no va poder frenar lo suficient, degut a la pista amb excés d'aigua o per falla mecánica i el resultat es de sobres conegut, uns 200 morts en la pitjor tragèdia del país.

En els dies següents, les autoritats havien desaparegut del mapa, no va ser fins al quart dia que Lula va dignar-se a fer un discurs a la nació. Durant aquest temps, ni tan sols s'ha apropat al lloc dels fets o ha anat a donar les condolències als familiars. Ni tampoc cap ministre. Només sortien notícies del recompte de víctimes i només el governador de l'Estat de Sao Paulo i l'alcalde de la ciutat han fet declaracions, encara que crec que tampoc han fet acte de presència.

L'accident ve precedit per innumerables avisos tant de controladors com de pilots que es queixaven de l'excés de tránsit, de les males conmunicacions, de la pista i el seu estat, etc i a més amb alguns avisos anteriors en què alguns avions ja havien derrapat.

Veurem en que queden les mesures anunciades per Lula, que dies abans anunciava que no es podia fer un altre aeroport a la ciutat perque no hi havia diners. Les investigacions portaràn temps, les quatre que es van obrir per l'accident del vol que va caure a l'Amazones fa deu mesos només ha sortit un informe preliminar que carrega les culpes als sistemes d'alerta dels dos avions. Algú ja ha dit que les investigacions per el darrer accident podrien durar dos anys.

Un dels moments més patètics ha estat quan la TAM ha reconegut que l'avió tenia un problema en una turbina i que els assesors de Lula han celebrat de manera esperpéntica, com si el seu equip hagués marcat un gol. Per entendre el gest, unir una mà tancada amb el palmell de l'altre significa "que et follin" o "jodete".

Per sort un 43% dels habitants de São Paulo o paulistanos creu que Lula ha portat la crisi "malament o molt malament" i un 36% "regular", i entre març i ara un 29% considera que el govern Lula és péssim. Això crec que és una bona notícia, tot i ser insuficient donada la passivitat del brasiler en temes polítics.

Segons el que em va explicar la secretària, aquesta tragèdia ha suposat un cop molt fort per a la societat brasilera, que tot i que sofreix una violència constant "no estem acostumats a grans tragèdies com passa a Espanya amb el terrorisme, aquí ens va saber molt de greu l'atemptat del 11M" encara que no creuen que la cosa canvïi gaire, donat que no confien en el govern ni en l'Estat que segons ella "només serveix per emplenar les butxaques dels polítics". Amb aquest panorama, s'entén la passivitat de la societat brasilera que per una part ja li va bé aquest esquema (clase alta), una gran part o no hi entén o li porta fluixa perque tenen altres problemes (clase baixa) i la classe mitja que té educació i que tindria que protestar i fer sentir la seva veu es una minoria tan ridícula que no pot fer res davant la majoria.

Recull de notícies sobre l'accident a la Folha

PD: Aquest cap de setmana la cosa s'ha tornat a liar ja que un radar de Manaus ha deixat l'espai aeri del nord del país sense comunicació degut a un fallo eléctric. El fet ha provocat retards a tot el país en efecte dominó i alguns vols provinents dels EEUU han tornat al seu origen ja que les companyies s'ha negat a sobrevolar l'Amazones a cegues. No es només Congonhas que necessita inversions, el sistema sencer fa aigües pertot arreu.

PD2: Última hora, la construcció d'un hotel d'11 plantes i 50 metres d'altura a 600 metres del començament de la pista d'aterratge de Congonhas reobre el debat de la concessió de permisos de construcció al voltant de l'aeroport. Curiós que primer Aeronáutica denegués el permís i després li concedís, calers pel mig, nah! Consideracions a tenir en compte: la comoditat dels clients pel soroll dels avions. La seguretat dels avions no cal tenir-la en compte susposo que perquè poden maniobrar entre els edificis i les nou gasolineres próximes a l'aeroport.

terça-feira, 3 de julho de 2007

Serra do mar



Aquest cap de setmana vaig aprofitar que es muntava una excursioneta i m'hi vaig apuntar. Tenia ganes de sortir de Sampa i veure algo de natura. El grupito estava format per personal de l'icex, becaris regionals i alguns colegues sueltos. Anávem cap a São Luis de Iparaitinga a pasar el cap de setmana fent rutes a peu.

Divendres l'amo de la pousada ens a explicar els plans que hi havia, l'endemà ruta curta pel matí i per la tarda cavalls i diumenge ruta per la mata atlàntica. Però l'endemà els plans van canviar i la ruta curta es va convertir en una caminada cap a unes cascades que estaven en teoria a 15 km. A la pràctica varem caminar 18 km i no hi vam arribar, així que ens vam esperar que passesin els cotxes escombra per portar-nos fins a les cascades. Al final estaven a 22 km, nosaltres ja cuits de caminar per la carretera amb tota la solana. Vam visitar la cascada (que realment molava) i desprès varem tornar cap al poble a dinar alguna cosa cap a les quatre de la tarda.

Després de recuperar forçes, a la pousada hi havia un paio tocant la guitarra i van preparar una mica de vi calent (una cosa rara que es tipica), quentao i escoltant el paio. Un cop em vaig haver congelat allà fora, me'n vaig anar cap a la llar de foc a dormir una estoneta (com enyorava les llars de foc!) i després sopar.

L'endemà ens vam aixecar d'hora per anar al parc natural de la Serra do Mar, a 40 km de la pousada i a uns 15 de Ubatuba. Allà vam fer una ruta de quatre hores per enmmig de la selva molt guapa, vam veure un parell de cascades i vam fer un mos per allà. Realment va valer la pena, encara que em va quedar un genoll molt recarregat i al vespre no podia casi ni caminar. Després vam tornar a la pousada per dinar, recollir els trastos i tornar cap a Sampa.