Alguna vegada he parlat de la poli al Brasil, però només de passada. Com que veig un fotimer de polis diferents, intentaré resumir com va muntat el sistema.
Hi ha tres nivells de policia, la policia Federal (on hi ha la policia federal rodoviária -com la guàrdia civil de trànsit- i la policia Federal Ferroviaria), la policia Militar i la Policia Civil.
La policia Militar i Civil estan sota control dels Estats, pel que varien en les seves funcions, tot i que la policia militar porta a terme accions "preventives" ide control de l'ordre públic, mentre que la policia Civil porta a terme tasques d'investigació i de detectiu. La policia militar no esta sota el control del Ministeri de Defensa, que ja té la seva pròpia policia, la de l'exèrcit, la de marina i la d'aviació.
Apart hi ha la Força Nacional de Segurança, que no sé exactament on s'ubica però la va crear Lula i esta formada pels millors agents de cada estat, així en plan GEOS i actua quan el president ho demana.
A nivell municipal hi ha guàrdia urbana i també guàrdies de seguretat privats, etc.
A Sao Paulo hi ha els següents grups:
Denarc (departament de narcotràfic)
Detran (departament de tránsit)
Garra (grup armat de repressió a robatoris i assalts)
Polícia Científica
Polícia Civil dins de la policia civil hi trobem els GOE o grup d'operacions especials, que son la força d'elit de la policia civil i van amb unes suv's negres en plan SWAT. A Sao Paulo son uns 200.
Polícia Militar dins de la policia Militar hi ha grups especials com el de Batalhão de Choque (per a vagues i manifes) i el de missions especials i també unitat interna d'investigació i serveis d'investigació, pel que al final crec que se sobreposa en funcions a la policia Civil. Actualment son uns 130.000 i son la major força policial del país (wikipedia)
quinta-feira, 19 de abril de 2007
segunda-feira, 16 de abril de 2007
Mergulho
Aquest finde vaig practicar una activitat esportiva per primera vegada en un fotimer d'anys. Suposo que el mono de Play que porto a sobre em provoca comportaments tan estranys com aquests. Vaig anar a fer el curset bàsic de submarinisme.
Raons: 1º: es mes barato i facil que a Espanya i 2:no tenia res millor a fer. Així que m'he passat el finde aixecant-me a la mateixa hora que durant la setmana i sense sortir cap dia, encar que estic satisfet. He aconseguit el meu objectiu i ho he fet bé. munta el material, posa't l'equip, infla el chaleco i cap a l'aigua. Desinfla el chaleco, posa't el respirador i Luke yo soy tu padre.
A principis de maig, la prova definitiva, una immersió a la mar salada a veure peixinhos!
Lo bo es que tindre un titulito amb el que fer immersions i llogar material, lo dolent es que no conec ningú que s'apunti a fer una immersió a les Medes amb un servidor.
Ah i també respiro i sento millor. Apart que diuen que aprima ;)
L'escola per si algú li interessa es aquesta: SABE
PD: al campus esportiu de la universitat de Sao Paulo t'entren unes ganes de fer algo impresionants!
Raons: 1º: es mes barato i facil que a Espanya i 2:no tenia res millor a fer. Així que m'he passat el finde aixecant-me a la mateixa hora que durant la setmana i sense sortir cap dia, encar que estic satisfet. He aconseguit el meu objectiu i ho he fet bé. munta el material, posa't l'equip, infla el chaleco i cap a l'aigua. Desinfla el chaleco, posa't el respirador i Luke yo soy tu padre.
A principis de maig, la prova definitiva, una immersió a la mar salada a veure peixinhos!
Lo bo es que tindre un titulito amb el que fer immersions i llogar material, lo dolent es que no conec ningú que s'apunti a fer una immersió a les Medes amb un servidor.
Ah i també respiro i sento millor. Apart que diuen que aprima ;)
L'escola per si algú li interessa es aquesta: SABE
PD: al campus esportiu de la universitat de Sao Paulo t'entren unes ganes de fer algo impresionants!
quinta-feira, 12 de abril de 2007
Paraty
Bueno bueno, doncs una altra sortideta apurant la setmana santa. I una altra sortida mig improvisada, bé en dir-vos que vam reservar la pousada el dijous ja us en feu la idea. No sabia ni qui hi anava i ni m'importava. La veritat es que vaig passar una setmana bastant xunga, primera per la resaca i cansanci del churrasco (barbacoa) i segona pel refredat que em va sortir producte de la meva predisposició natural i al fet de canviar de 35 graus al carrer als 24 de la ofi.
Resumint, vaig passar la setmana mig zombi, atontat i empastillat (per la grip i refredat aquí tot son pastis, fins i tot per la congestió nasal hi ha pastis) i ni m'en vaig adonar del viatge, així que anava a l'aventura, cosa que cada vegada m'agrada més.
Paraty es un bonic poble turístic (molt turístic) situat a la costa del sud de l'estat de Rio de Janeiro, tocant a l'estat de Sao Paulo. Es famós pel seu centre històric, nucli antic o com es digui, molt colonial, amb cases blanques amb portes de fusta i amb finestrals i marcs pintats de colors vius, amb els carrers de pedres i sorra. A més les platges i illes de la zona son precioses i la zona està rodejada de mata atlàntica i es molt frondosa.
Les quatre hores d'anada amb cotxe van passar ràpid. Hi havia bon rollo entre nosaltres (encara no he viatjat dues vegades amb el mateix grup) i la conversa era animadeta. Tot i això el temps no ens va acompanyar gaire i no vam veure el sol en tot el dia.
La pousada d'última hora ja ens pensàvem que era cutre, perquè per 150 reals l'habitació per dues nits havia de ser cutre. I efectivament era cutre, antiga, però almenys es veia neta, bé, diguem-ne correcte per només anar-hi a dormir.
Com que ja vam arribar cap al migdia i el dia no acompanyava vam tornar a pujar al cotxe a buscar una platja millor que les que hi havia al poble. Pel camí ens vam parar en un restaurant-bar al davant del mar on vam remullar la gola i un grup va començar a tocar samba. Pardisíac, però faltava la platja, així que a les tres de la tarda d'un dia ennuvolat anem a buscar platja (i jo refredat). Ens en recomanen una més amunt i cap allà anem. Per anar a la platja s'havia de creuar un riu o un llac o lo que fos, amb unes barquetes i evidentment cobraven (2 reals anada i tornada) com el del parking (5 reals) l'aigua no cobria però per la gent que el creuava a peu, no devia ser gaire agradable a jutjar per les cares que posaven.
Un banyet i al cap de deu minuts comença a ploure. Recollim i cap a casa, dutxa, volta pel poble i a sopar una mica de peixe. Decidim que l'endemà anirem a una passejada amb barco per les illes del voltant i anem a reservar-ho. Lo bo dels puestos turístics es que les botigues obren fins a mitjanit, ara que pel matí fins a les 12 no obren.
L'endemà un matí esplèndid i pim pam cap al moll. Una gentada de por, tots els turistes del poble devien estar allà amb la mateixa idea. Jo ja pensava que seria una excursió de la inserso i tots cap als mateixos llocs, però em vaig equivocar. Les illes del voltant son totes poblades amb mata atlàntica i n'hi ha moltes petites on només hi ha una casa, el moll i el bosc. Fins i tot hi havia una illa-restaurant. Lo que no sé es si tenien totes aigua corrent i electricitat, i diria que no. El barco va fer quatre parades, en la primera es podia fer submarinisme, i valia la pena. En unes roques hi havia de tot, peixos de mes grans i mes petits, estrelles de mar que servirien de barret, un cranc bastant suculent i bastant de moviment per veure-ho sense haver de baixar ni un metre. Les altres parades eren platges a cada una més preciosa i a la tercera ens vam parar en una cala a dinar. Després de cinc hores tornàvem cap al port sota una intensa pluja que s'havia aguantat fins llavors. Tarda de caipirinhes en un bar de la platja arrecerat i sopar en una restaurant de la Lonely Planet on ens van fer esperar més d'una hora abans de portar res i després la cosa tampoc valia l'espera ni tampoc el preu. Resaca de temporada baixa, incompetència? We'll never know...
Diumenge vam anar cap a Trinidade, un poblet no gaire lluny a l'altre banda d'un port de muntanya bastant espectacular, carretera estreta envoltada de més mata atlàntica exuberant i vistes al mar i a la platja. El poble ens va encantar, molt en plan Indonèsia segons deien els que hi havien estat, construccions de fusta, edificis baixos, un cert grau de caos, gent amb taules de surf, noies impressionants, etc. La platja es una meravella, molt gran, amb càmping al costat i garitos, però mires al voltant i no veus res, només arbres, el poble queda com mig amagat i el mar estava una mica més animat que la taca d'oli que era el dia abans i hi havia unes bones onades. Per variar,a les quatre es posa a ploure i recollim els trastos i cap a Sao Paulo. Heh, novatos, vam enganxar una pluja torrencial pel port de muntanya i un tros de carretera que no podíem passar de 60 perquè amb prou feines es veia la carretera. Un cop passada la pluja, retencions de trànsit, res, a més de 100 km de Sao Paulo. Vam perdre unes quatre hores i ens estàvem tornant bojos a dins del cotxe, plens de sorra i sense dinar. Amb tot ens vam parar a sopar ja cap a les deu i vam arribar a casa a la una de la matinada, unes vuit horetes de res.
Resumint, vaig passar la setmana mig zombi, atontat i empastillat (per la grip i refredat aquí tot son pastis, fins i tot per la congestió nasal hi ha pastis) i ni m'en vaig adonar del viatge, així que anava a l'aventura, cosa que cada vegada m'agrada més.
Paraty es un bonic poble turístic (molt turístic) situat a la costa del sud de l'estat de Rio de Janeiro, tocant a l'estat de Sao Paulo. Es famós pel seu centre històric, nucli antic o com es digui, molt colonial, amb cases blanques amb portes de fusta i amb finestrals i marcs pintats de colors vius, amb els carrers de pedres i sorra. A més les platges i illes de la zona son precioses i la zona està rodejada de mata atlàntica i es molt frondosa.
Les quatre hores d'anada amb cotxe van passar ràpid. Hi havia bon rollo entre nosaltres (encara no he viatjat dues vegades amb el mateix grup) i la conversa era animadeta. Tot i això el temps no ens va acompanyar gaire i no vam veure el sol en tot el dia.
La pousada d'última hora ja ens pensàvem que era cutre, perquè per 150 reals l'habitació per dues nits havia de ser cutre. I efectivament era cutre, antiga, però almenys es veia neta, bé, diguem-ne correcte per només anar-hi a dormir.
Com que ja vam arribar cap al migdia i el dia no acompanyava vam tornar a pujar al cotxe a buscar una platja millor que les que hi havia al poble. Pel camí ens vam parar en un restaurant-bar al davant del mar on vam remullar la gola i un grup va començar a tocar samba. Pardisíac, però faltava la platja, així que a les tres de la tarda d'un dia ennuvolat anem a buscar platja (i jo refredat). Ens en recomanen una més amunt i cap allà anem. Per anar a la platja s'havia de creuar un riu o un llac o lo que fos, amb unes barquetes i evidentment cobraven (2 reals anada i tornada) com el del parking (5 reals) l'aigua no cobria però per la gent que el creuava a peu, no devia ser gaire agradable a jutjar per les cares que posaven.
Un banyet i al cap de deu minuts comença a ploure. Recollim i cap a casa, dutxa, volta pel poble i a sopar una mica de peixe. Decidim que l'endemà anirem a una passejada amb barco per les illes del voltant i anem a reservar-ho. Lo bo dels puestos turístics es que les botigues obren fins a mitjanit, ara que pel matí fins a les 12 no obren.
L'endemà un matí esplèndid i pim pam cap al moll. Una gentada de por, tots els turistes del poble devien estar allà amb la mateixa idea. Jo ja pensava que seria una excursió de la inserso i tots cap als mateixos llocs, però em vaig equivocar. Les illes del voltant son totes poblades amb mata atlàntica i n'hi ha moltes petites on només hi ha una casa, el moll i el bosc. Fins i tot hi havia una illa-restaurant. Lo que no sé es si tenien totes aigua corrent i electricitat, i diria que no. El barco va fer quatre parades, en la primera es podia fer submarinisme, i valia la pena. En unes roques hi havia de tot, peixos de mes grans i mes petits, estrelles de mar que servirien de barret, un cranc bastant suculent i bastant de moviment per veure-ho sense haver de baixar ni un metre. Les altres parades eren platges a cada una més preciosa i a la tercera ens vam parar en una cala a dinar. Després de cinc hores tornàvem cap al port sota una intensa pluja que s'havia aguantat fins llavors. Tarda de caipirinhes en un bar de la platja arrecerat i sopar en una restaurant de la Lonely Planet on ens van fer esperar més d'una hora abans de portar res i després la cosa tampoc valia l'espera ni tampoc el preu. Resaca de temporada baixa, incompetència? We'll never know...
Diumenge vam anar cap a Trinidade, un poblet no gaire lluny a l'altre banda d'un port de muntanya bastant espectacular, carretera estreta envoltada de més mata atlàntica exuberant i vistes al mar i a la platja. El poble ens va encantar, molt en plan Indonèsia segons deien els que hi havien estat, construccions de fusta, edificis baixos, un cert grau de caos, gent amb taules de surf, noies impressionants, etc. La platja es una meravella, molt gran, amb càmping al costat i garitos, però mires al voltant i no veus res, només arbres, el poble queda com mig amagat i el mar estava una mica més animat que la taca d'oli que era el dia abans i hi havia unes bones onades. Per variar,a les quatre es posa a ploure i recollim els trastos i cap a Sao Paulo. Heh, novatos, vam enganxar una pluja torrencial pel port de muntanya i un tros de carretera que no podíem passar de 60 perquè amb prou feines es veia la carretera. Un cop passada la pluja, retencions de trànsit, res, a més de 100 km de Sao Paulo. Vam perdre unes quatre hores i ens estàvem tornant bojos a dins del cotxe, plens de sorra i sense dinar. Amb tot ens vam parar a sopar ja cap a les deu i vam arribar a casa a la una de la matinada, unes vuit horetes de res.
quarta-feira, 4 de abril de 2007
O churrasco
Seguint la tónica de relatar experiéncies religiones de cap de setmana, dissabte passat vaig anar a un churrasco (barbacoa) que feia un becari que la setmana que ve se'n torna cap a Espanya. Tot i arribar més tard del normal (una horeta) encara faltava gent i no s'havia començat a fer res. Mentre feiem birres i explicavem parides va arribant gent i al cap d'una horeta començen a fer el foc. Una hora més tard ja tenim un bon foc i amb tanta birra la gent va mig tocada. Total que deviem menjar cap a les tres i pico i grácies a que dos desgraciats es van anar ocupant de fer el menjar i anar girant els pinxos, perque el paio que se'n anava va fer la compra i prou. Ara lo bo d'estar controlant el menjar es que menges més ;) total que després van venir un parell de truites de patata enormes i delicioses per anar fent boca i després les broxetes de vedella, pollastre i formatge. Una bestiesa de menjar, que tot i aixo es va acabar.
Després de nosequantes birres i de dinar es va posar a ploure de mala manera, aixi que vam anar a una sala al costat, i vinga, mes birres i cubates. Vinga xerrar, ballar i fer el pallasso i quan es van acabar els refrescos van arribar les caipirinhes. Cap a les set el viatge que portavem era bastant maco, pero com que cap a les 11 ens van fotre fora (o eren les 10?) van anar els alcoholics que quedavem de festa a un bar musical. Per rematar la nit, milkshake de xocolata a les dues de la nit.
L'endemá evidentment una resaca i una fluixera brutals per lo que no em vaig moure de casa en tot el sant dia.
Per cert avui m'he tornat a refredar, per segona vegada des de que estic aquí. Es lo que tenen els canvis de temperatura...
Fotos coming when available
Després de nosequantes birres i de dinar es va posar a ploure de mala manera, aixi que vam anar a una sala al costat, i vinga, mes birres i cubates. Vinga xerrar, ballar i fer el pallasso i quan es van acabar els refrescos van arribar les caipirinhes. Cap a les set el viatge que portavem era bastant maco, pero com que cap a les 11 ens van fotre fora (o eren les 10?) van anar els alcoholics que quedavem de festa a un bar musical. Per rematar la nit, milkshake de xocolata a les dues de la nit.
L'endemá evidentment una resaca i una fluixera brutals per lo que no em vaig moure de casa en tot el sant dia.
Per cert avui m'he tornat a refredar, per segona vegada des de que estic aquí. Es lo que tenen els canvis de temperatura...
Fotos coming when available
Hotel Cambridge
Fa un parell de caps de setmana vaig arreplegar uns quants i vam anar a un lloc que tenia moltes ganes de visitar. L'hotel cambridge. Bé no es un hotel, es una balada (disco) en el que fa bastants anys era un hotel. Me'n havien parlat molt bé, pero fins el cap de setmana passat hi posaven música dels 80 i em feia una mica de pal anar-hi.
El garito esta en una céntrica avinguda, encara que la zona no es gaire fashion i molt menys segura, pero hi ha aparcacotxes (com a gairebé pertot arreu, bars, restaurants i discos tenen servei d'aparcacotxes, cosa que s'agraeix). Hi vaig anar un divendres en el que començaven les sessions house, ja que tenia ganes de rebentar la pista i estava cansat de tanta samba i rock. El local esta a la planta baixa de l'hotel i manté l'estil intacte, amb decoració dels anys 50 o 60 que es quan funcionava aquest hotel.
Bé la nit va ser espectacular, em van passar les hores volant ballant al ritme d'un house molt bo (mérit del dj també, que per barna hi ha cada dj...).
Total que vaig arribar a casa a les 6, cansat i suat, pero totalment feliç. Ara provaré un dissabte aviam com está amb les sessions ochenteras.
Poso unes quantes fotos, cosa rara.
Assinar:
Postagens (Atom)
